Elisabet Vila
Vacarisses, 1997. Graduada en Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Somiant desperta i vivint amb intensitat. L'escriptura com a forma de plasmar les qüestions i crítiques que em sorgeixen d'un món ple de prejudicis i estereotips.
Una oficina com les de Google a canvi dels teus drets laborals
Google sempre ha sigut un referent per les altres empreses per molts aspectes, però sobretot, pel que fa a les seves oficines. Grans campus amb zones d’esbarjo on s’hi poden trobar...
La felicitat de fer somriure a les nostres mares
Fa poc més d’una setmana va ser el dia de la mare, un dia en què quan ja fas ús de raó, entregues un detall a la teva mare com a...
L’oci nocturn i la joventut
És ben sabut que una part important de la joventut succeeix dins l’àmbit de l’oci nocturn.
Sortir un divendres o un dissabte a la nit amb el teu grup d’amics al teu...
La taula de Nadal
Fa temps, en aquesta època de l’any la meva il·lusió era desmesurada: arribava el meu estimat Nadal. Dinars i sopars en família, menjars boníssims, postres deliciosos, regals per tot arreu, cançons...
Ella no, però jo sí
“És que si ella fes alguna cosa amb un altre noi per mi la relació s’hauria acabat”, és una de les frases que més he escoltat al llarg de la meva...
“Ets massa atractiva per a parlar d’aquests temes”
L’altre dia estava a una festa d’aniversari i vam començar a parlar de sexe i relacions obertes amb uns nois que ja coneixia, però que mai havíem tingut l’ocasió de compartir...
Quan el món s’atura i podem ser nosaltres
Al llarg del dia, el nostre mòbil no para de sonar. Ja sigui per feina, per amics, familiars o per constants notificacions de noves imatges i vídeos de les persones a...
Què guapa estàs, t’has aprimat oi?
Una de les coses que més m’agrada de ser humana és la capacitat de raonar i la possibilitat de compartir opinions sobre temes que ens afecten de manera directa o indirecta....
Els prejudicis a l’escola
Ser una noia nascuda a finals dels noranta té les seves coses bones, però també dolentes. Encara avui.
A l’escola, sempre havia intentat fer-me un lloc entre les nenes i no anar tant...
I si no tens parella, què tens?
Ser una noia de més de 20 anys i no tenir parella ni contemplar tenir-ne a curt termini s’ha convertit en un d’aquells “crims” que imposa la societat i pels quals...
