Marina Porras
@mporrasmarti
Mort de dama
De mala llet se’n gasta a totes les cases, però quan una llengua viperina ataca una societat insular tancada i decadent, el sarau pren magnituds considerables.
Catalanitzar el món
La veritat pujolsiana, aquella que té el seu ritme i no se la pot forçar.
Qui coneix la Ben Plantada?
No podem anar pel món sense models perquè sinó "la Maja de Goya seguirà representant-nos i no ens podrem queixar de la imatge de les andaluses de Barcelona, i de lo demés que ve amb les andaluses de Barcelona".
Frustracions del subsòl
"Dos i dos fan quatre no és la vida sinó el començament de la mort"
El soroll i la fúria
Si ens atrau Faulkner és perquè tenim part de la brutícia dels seus personatges.
La culpa kafkiana
Kafka ho troba tot molt limitat, tot li queda petit, l’oprimeix Die Enge, l’estretor. “De cel·la en cel·la, tota la vida”.
D’ensabonades brillants
"És totus in antitesi, és apoteòsic: us podeu escalfar les mans en el seu incendi!."
Viure encongit
El suïcidi de Roth és una gran pèrdua del segle XX, un llast més del que es perdé desfent Europa, però "tot allò que s’acaba triga molt de temps a ser oblidat".
Necessitat de confessió
La voluntat de descobrir-se prové sempre dels remordiments o de la culpa, de la necessitat de ser perdonats. Només ens mostrem sense enganys quan estem desorientats, quan la voluntat de redempció és superior al gruix de la mentida.
La redemptora cínica
Stella Gibbons va tenir la triple sort de ser anglesa, cínica i molt intel·ligent.
