Marina Porras

Com sempre, Balzac topa amb les seves tres perdicions: els diners, la justícia i les dones.

"Tot és qüestió d’amor. Com més estimes un record, més fort i estrany es torna".

"els catalans som molt més d'envejar que d'admirar"

Hi ha novel·les que són una declaració d'humanitat i amb això en tenen prou.

La culpa és l’única càrrega que les persones no poden dur totes soles. Tan bon punt es comet un crim hi ha una confessió a desconeguts.

Foster Wallace mereix un lloc entre els prestatges dels qui creuen que el realisme és una via esgotada per a explicar-nos (perquè la realitat ja supera la ficció).

"La seva llibertat confereix a qui llegeix un respecte que no és habitual: el major espai de dignitat."

"Qualsevol alternativa al seu món se li fa inacceptable: ni la feixista, ni la socialista, ni tan sols la democràcia liberal - perquè el poble cal estimar-lo sols darrere una reixa"-.

Manon Lescaut juga amb la pietat del lector, perquè ens co-responsabilitza del perdó a la pseudo femme fatale.

Mentre uns es preocupaven de ser les víctimes vanitoses, altres maldaven per poder pagar el propi marbre sense necessitat de pidolar.