Rosa Maria Pascual Sellent
Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure.
És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB.
De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona.
De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró.
I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.
Enquesta pública: seria bo ser un no binari?
–I tu què ets un nen o una nena ?–Soc així, mira’m als ulls, deixa estar el mòbil!–Com veus la teva imatge?Depèn del canvi climàtic:hi ha dies gris, d’altres...
L’emoció de retrobar un poema
Aquest any vaig fer el pessebre en el llenyer, al costat de la llar de foc. Fa uns dies que el vaig desfer i avui, en reomplir-lo de llenya,...
Les nits s’esmunyen davant l’ermita
Els poemes de Nadal tenen un sabor més de torró quan –passades les festes i havent lluït sobre la xemeneia– els rellegeixes abans de desar a la capsa de...
El núvol blanc
De tant en tant, busco escrits de ja fa temps dels Tecamolsaires i aleshores els faig la sorpresa de reenviar-los-hi, espero que aquest conte de la Montse Torrents l’animi...
Per poder pujar al cel aquest 2023
Es necessita fer camícap amunt,anar perdent cabells,trencar-te dues tíbies,dos peronés,les ròtulesi, com a mínim,un fèmur.Pensa que fa pujada.Perdràs la paciència,se’t rebentarà el pulmó,escopiràs sang i fetge. Tot el temps...
El nostre preciós pessebre
Ens agradaria compartir l'emoció que vam sentir els Tecamolsaires quan l'Emi Bellonch ens va llegir què havia fet el dia de Santa Llúcia:
Ahir va ploure, les gotes anaven caient,...
Finestres amigues
La Carme Cinca i la Montse Jané són amigues des de la infantesa i les seves finestres també guaiten amb ulls brillants com els hi passa la vida pel...
La finestra
Estirada, amb l’esquena recolzada a la paret, a més de deu metres sota a terra de casa, abraço la meva Sofia que dorm sobre el mateix matalàs que jo. De tant...
Per favor!
Això de si els rètols s’entenen o no s’entenen no és sols una excusa per a polemitzar. Com a mostra la Laura Seguranyes n’ha trobat un de ben surrealista...
El que veig des de la meva finestra
La Concha Gutiérrez ens mostra, sense jutjar, el que veu des de la seva finestra:Silvia Pérez és una jove de 25 anys. Avui ha arribat el dia, fa mesos...
