Els poemes de Nadal tenen un sabor més de torró quan –passades les festes i havent lluït sobre la xemeneia– els rellegeixes abans de desar a la capsa de les postals. En aquest cas, us comparteixo els dels companys de ruta: Mercè Tremolosa i Víctor Busquet que, des de sempre, passen, casa per casa, a deixar a la nostra bústia el seu regalet escrit… i que després el recitem al taller dels Tecamolsaires del Montseny.
Les nits s’esmunyen davant l’ermita.
La primavera vol treure el cap.
L’hivern s’escapa de mica en mica.
Nadal s’amaga dins d’un forat.
Però quan sembla tan lluny el fred,
recordo l’Infant i el bressol.
I Nadal retorna poc a poquet.
I ens omple de vida i de consol.
Víctor Busquet
Està escrit en la memòria
el record gloriós d’antany,
que en una missera cova
hi va néixer el Déu Infant.
I en la santa recordança,
volem celebrar el Nadal,
adolorits amb la pena,
dels germans horroritzats
pels greus estralls de la guerra…
I en la trista realitat,
al cel li aclamem justícia
i al bon Déu li demanem,
en mitigui el sofriment,
per poder respirar en pau
l’alegria del Nadal.
Que ja el tenim aquí,
flairant les olors del bosc
a la vora del camí.
I es remouen sentiments,
en un mar de pensaments,
que la Terra embolcalla,
revestida de verdor
amb les plantes de tardor
pel vessant de la muntanya.
Mercè Tremolosa i Riera
