Teresa Costa-Gramunt

82 Articles
0 Comentaris
Teresa Costa-Gramunt (Barcelona, 1951). Dissenyadora d’exlibris i escriptora. Formació artística i humanista: belles arts, disseny gràfic, psicologia, grafologia, italià, cultures orientals i simbologia. Des del 1990 es dedica a la creació literària. Ha publicat una cinquantena de llibres entre assaigs, novel·les curtes, narracions, llibres de viatges, biografies, memòries, poemes i prosa poètica. Col·labora amb articles d’opinió en diversos mitjans. Premiada en el camp de la narrativa, la poesia i el periodisme.
Ítaca i l’altre
Aquelles llengües que sempre maldiuen, han afirmat que a la manifestació de la Diada de l’11 de Setembre érem quatre gats, que l’independentisme ha punxat. Abans d’avançar en el discurs, cal...
Retrobar la veu
L’any 2017 l’escriptor suec d’origen grec, Theodor Kallifatides (Molai, Grècia, 1938), va publicar el llibre Una altra vida, encara, que l’any 2020 va publicar Galàxia Gutenberg en la traducció del grec...
Art, coneixement i política
Hi ha qui proclama que els artistes -i els escriptors, és clar- no s’han de posar en política. Ens hem fet un tip de dir, fins i tot els que diuen...
Redescobriment de Jordi Pere Cerdà
In memoriam d’Àlex Susanna
Jordi Pere Cerdà és el pseudònim d’Antoni Cayrol, un poeta, narrador, dramaturg, etnòleg i promotor cultural a la Catalunya Nord. Nascut l’any 1920 a la població de Sallagosa,...
El primer vestit de bany
Ara que és temps de platges, piscines i banys als rius, vet aquí un record del meu primer vestit de bany. Encara sento la calidesa del somriure en el meu rostre...
El koan de Carles Puigdemont
Sovint ens quedem en l’anècdota. Fer un pas més en que és evident, en el que és previsible, ens porta a comprendre amb més perspectiva i profunditat el valor de l’audàcia,...
Derelictes del surrealisme en algunes poètiques actuals
Sense identitat de sentit no hi ha comunicació i les paraules són efectivament sols paraules, o més ben dit pellofes de paraules de les quals ha desaparegut la substància comunicativa. JOAN...
La catalanofòbia que no cessa
Com la vida, que és ondulant, com deia l’assagista Michel de Montaigne, els conflictes no resolts, com diu també la psicologia, emergeixen de tant en tant fins que no es cauteritzen....
Cel i Terra a la Vall de Boí
Quan després de Pont de Suert, vila de l’Alta Ribagorça, s’entra a la Vall de Boí, un ja sap que es troba en un món en el qual la muntanya i...
Memòria de l’escola de primària en la figura de donya Rosa Robert
Ho diré d’entrada: per edat, vaig néixer l’any 1951, vaig ser altament espanyolitzada per l’escola i per l’ambient de fèrria espanyolitat imposat per la dictadura franquista a Catalunya, començant per la...