Inici Authors Articles de Yves Sauvingac

Yves Sauvingac

176 Articles 0 Comentaris
Llicenciat en Dret Civil i Doctor en Dret Canònic. Estudis de periodisme a l´antiga Escola de Periodisme de Barcelona -dècada dels anys 50-. Estudis de Dret Internacional a Amsterdam i Den Haag. Ha viscut molts anys a Itàlia, Holanda, Bèlgica i Alemanya. Col·laborador de la revista quadrimestral "Temes d´Avui". Pensionista actualment.

El cultiu enlairador de les arts i la bellesa (III)

L’experiència del que és bell, del que és autènticament bell, del que no és efímer ni superficial, no és accessori o una cosa secundària en la recerca del sentit i de la felicitat.

El cultiu enlairador de les arts. (II)

L’art no només civilitza la vida cultural, sinó que eleva l’intel•lecte i mou la voluntat cap a la perfecció personal.

El cultiu enlairador de les arts (I)

“No he tingut mai cap maldecap que no s’hagi dissipat amb una hora de lectura”. (Montesquieu)

Joan Carrera i Planas: un dels qui ens han precedit.

Joan Carrera fou home integrador, culte, bon comunicador, excel•lent i compromès pastor, promotor d’iniciatives diverses en els àmbits eclesials.

Dret dels pobles i de les nacions a l’autodeterminació

‘La nació té “un dret fonamental a l’existència”, a la pròpia llengua i cultura, mitjançant les quals un poble expressa i promou la seva ‘sobirania’ espiritual’.

Alguns dels nostres escriptors: la vida i la mort: Joan Sales (II)

”I la glòria de debò, quina seria? La guerra i l’amor; matar i el contrari! No n’hi ha d’altra!” (d’ ”Incerta glòria”, de Joan Sales)

Alguns dels nostres escriptors: la vida i la mort: Joan Vinyoli (I)

Le dernier acte est sanglant, quelque belle que soit la comedie en tout le reste. (Pascal)

Els nostres morts

“Cadascú els tenia a dintre, els nostres morts, i si en parlàvem amb tristesa era per l’enyorament de no veure’ls de tant de temps, com es parla dels qui són lluny i no poden tornar encara” (Folch i Camarasa)

Pas del temps (i IV): La brevetat de la vida.

"Si comptem només els anys, aleshores el temps ens sembla breu - deia Plini el Jove -, però si valorem els esdeveniments, els mateixos anys ens poden semblar un segle".

Pas del temps (III): Foren els temps passats millors?

"Et trobes homes que murmuren del seu temps i que asseguren que els bons temps foren els dels seus pares" (Agustí d'Hipona).