El vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum!
ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet,
fill de la Verge Maria,
n’és nat en una establia, fum, fum, fum!
(popular nadalenca)
Aquell onze de setembre, ai, que ens fum,
van macar-nos a pleret
a tort i a dret, ben ras i net!
Del país, que els entorpia,
varen fer-ne una establia, ai, que ens fum!
Van passar moltes anyades, ai, que ens fum!
Ens van treure el moll de l’os
sense repòs i pel broc gros,
i ofegant les quatre barres,
ens manaren molts bandarres, ai, que ens fum!
Ara volen cargolar-nos, ai, que ens fum!
I treiem foc pels queixals
(Bon cop de falç! Bon cop de falç!)
Els bergants, però, se’n rifen
i el país ens empastifen, ai, que ens fum!
Qui en dirà més gran mentida? Ai, que ens fum!
Serà el jefe de Madrid
que ens posa la pistola al pit,
i que es creu ser l’as d’espases
i ens pren tots plegats per ases, ai, que ens fum!
(del recull inèdit de Pere Grau, “Versots amb punxes”, escrit ja fa uns quinze anys)
