Carta oberta d’agraïment a en Carles Puigdomènech i altres
Vaig llegir al Matí Digital del dia 18 d’abril de 2009, l’article que em dedicares amb el títol “Farreres, home just i bo”. Te’l vaig agrair íntimament i profunda. I em vaig proposar contestar-te’l públicament. Però ho he anat endarrerint, cosa que possiblement pot haver estranyat fins al punt de poder pensar que soc un xic desagraït. Alguns ensurts de salut, juntament amb el canvi de despatx -amb tot l’enrenou que comportà-, en serien la causa principal: però tenia el rau-rau del deute moral. I aquí van les meves gràcies públiques. Gràcies de tot cor! I que faig extensives a les persones que incorporaren a l’article uns comentaris elogiosos. Per cert, m’agradaria tenir una referència més precisa, si és possible, de la Roser de Gavà, puix diu que va treballar amb mi (el meu email és i*****@*******.**** i m’agradaria identificar-la).
Dit l’anterior, em permeto discrepar del títol que em dedicà en Carles en l’encapçalament de l’article. És fruit de la seva generositat envers mi titllar-me d’home bo. Soc humà pecador i imperfecte, com la gran majoria. El que passa és que potser ho dissimulo bé. Crec que persones bones ho són la mare Teresa de Calcuta, la monja Genoveva o el recent difunt Vicenç Ferrer i per no cenyir-me només a catòlics, en Muhammad Yunus, l’inventor dels microcrèdits per a pobres.
Per altra banda, com que em considero un socialcristià, que és una forma de pensament que aspira a implantar criteris de justícia i equitat en la vida temporal, inspirant-se en la dignitat essencial de tota persona, no em desagrada que m’apliquis l’adjectiu de just, que jo matisaria dient que soc un aspirant a veure i a ajudar -amb molts altres-, a assolir un món més just i equilibrat i per tant, més humà.
Trobo que heu estat uns senyors-els del sector crític-no apuntant-vos com dius, a la “crítica fàcil a Unió” amb motiu dels darrers esdeveniments judicials. I això em referma en el bon concepte que ja us tenia com a sincers democristians (o socialcristians, com millor us agradi). Aquest és el meu convenciment íntim, almenys respecte a les persones que he tractat de prop: en Josep Maria Huguet, en Joan Capdevila i tu mateix. I estic segur que compartiu amb mi el pensament que no és bo instrumentalitzar la justícia, per obtenir fins polítics. Les batalles polítiques s’han de guanyar a les urnes, havent prèviament convençut als ciutadans. Tot això referma que no és bo “ni judicialitzar la política ni polititzar la justícia”.
Comparteixo amb tu la certesa que el Tribunal Suprem absoldrà a en Josep Mª Servitje de la injusta condemna que li ha caigut a sobre per uns delictes que no ha comès. Jo crec en la innocència d’en Josep Maria. En aquest cas, crec que des del quilòmetre zero de l’Estat es restablirà l’equilibri de la balança de “la Dama dels ulls embenats”.
Com que aquest escrit vol ser exclusivament d’agraïments, no entraré en cap consideració de caire político-partidísta que possiblement disminuiria aquell objectiu. Només fer-te saber que segueixo puntualment i amb interès el Matí Digital. Hi ha coses molt bones i algunes que no m’agraden tant. Miraré de fer-hi alguna aportació o reflexió més endavant, però avui “no toca”, com diu l’expressió que va popularitzar el nostre sempre enyorat president Pujol.
Ignasi Farreres
*Roser, si ens fas el favor ens escrius i et passem l’adreça del Conseller:
