Dispenseu la interrupció, gràcies als que mheu ajudat a aquesta inoblidable aventura, i no em tingueu en compte si mai us sembla que parlo daltres coses
Corren les orenetes i no passa el vent.Com les darreres brases d´aquest focque ja no saps si s'apaga o reneix.Arran del terrat volen i xisclen i el cor s'estreny a poc a poc.Amb quina lentitud passa la tardai com s'esmunyen, veloços, els anys.Ara és massa tard ja per escriurenoms a la sorra de la platja,les onades es van endur...
Catalunya no es pot permetre que lendemà de lemprenyamenta aquí no passi res, que caiguem en la resignació i en la fatalitat, en lassumpció de que el nostre país no té solució
Sense presses, amb el pas segur i ferm però sense mirar enrere, marxem i cop de porta, tanquem amb dos tombs i fem desaparèixer la clau. Espanya ja és història, benvinguda Catalunya!
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús. Més informació a la Política de cookies