Tota la setmana que tinc ganes de plorar i no sé si estic trista o de molt mala llet o totes dues coses alhora. Veig una vegada i una altra les imatges del Macià agafant com pot la seva bossa d'escombraries, i el Lluís darrere la porta de l'autocar que no té prou mans perquè li han tret...
Quan jugues justejant, o justejat, és el que passa: entra en joc latzar i tot pot dependre daixò
"Si comptem només els anys, aleshores el temps ens sembla breu - deia Plini el Jove -, però si valorem els esdeveniments, els mateixos anys ens poden semblar un segle".
Aquestes afirmacions podrien ser una obvietat però de fet són una provocació. Una autèntica provocació. Perquè ni tots els polítics i periodistes són iguals ni cap dells viu en un paradís immune al partidisme, a la demagògia i al trepisme profession
aquest extrem que la toca poc i que no guanyaria cap premi com a extrem però que, noi, quin nas per a fer gols, els nha fet un a cada part
Hi ha una mania pròpia dels joves davui que és pensar que a la Universitat hom pot entrar i sortir de la classe quan li dóna la gana. Com si fos una casa de barrets sense mestressa.
