Em sembla que qualsevol manifestació o altre tipus de reacció davant una sentència desfavorable han destar encapçalades pels actuals molt honorables presidents de la Generalitat i del Parlament,
Dimarts 10 d’agost. Sis de la tarda. Plaça Francesc Macià. Terrassa d’un conegut bar de la ciutat. Parèntesi obligat per motius laborals de només un dia al bell mig de les vacances. Espero a un amic, que arriba tard. Demano un granissat de llimona. De la taula del costat m’arriba una conversa. Sense voler se’m en va l’orella. I...
Un pot fer enquestes de qualitat o sobre el tracte rebut a qui acudeix o gaudeix per pròpia voluntat dun servei
La classe política catalana, que es mou en una visió de curta mirada dala de mosca i representa la mediocritat més infame.
Tothom sap que dels murs duna presó, un cop dins, hom no sen pot escapar fàcilment. I potser un shi mori, més o menys a gust, o a ple disgust.
Maragall no resta mut davant duna ciutat que, si bé havia seguit desmenjada la crema des dels balcons, lendemà va horroritzar-se i es posà a clamar venjança
