A partir del dia que Artur Mas va firmar la llei de consultes i el decret de convocatòria pel 9-N, per tot el món molta gent s’ha despertat i s’ha adonat que a Catalunya la cosa va de debò. Comparat amb èpoques anteriors i ben properes, el canvi és col·losal. A la premsa en alemany no sols en parlen les publicacions més serioses i d’abast nacional, sinó també, encara que només sigui amb notícies d’agència, diaris, diariets i publicacions difitals que mai no havien parlat de Catalunya (a part del Barça, és clar). Fins i tot un de Liechtehstein! Aquesta és la cara positiva de la medalla. Però també n’hi ha una de negativa: que la gran majoria, en els seus comentaris més o menys llargs repeteixen com lloros els arguments del govern espanyol. Gairebé sempre s’hi pot llegir que:
-la consulta serà il·legal/anticonstitucional.
-l’independentisme divideix els catalans (amb citació de Soraya S.S.)
-Catalunya está carregada de deutes i només pot sobreviure gràcies a l’ajuda del govern central espanyol i que esperem que després sigui Europa la que es carregui el mort.
-Concessions de caire fiscal podrien sol·lucionar el problema i els catalans ja s’hi conformarien.
-La darrera cosa que pot desitjar una Europa en crisi, és la disgregació del seu territori.
-Els estatuts d’autonomia espanyols són comparables als dels Lands alemanys (una falòrnia com una casa) i cap habitant d’aquests s’empipa per detalls jurídics de les respectives constitucions.
-els catalans creuen il·lusòriament que amb la independència Catalunya seria el paradís terrenal.
-El cas Pujol i la corrupció a Catalunya han estat una galleda d’aigua freda per l’independentisme. El nostre “amic” Leo Wieland dedicava a aquest tema la meitat del seu llarg article.
Com podeu veure amics lectors, no n’hi ha prou amb que els altres parlin de nosaltres, si només ho fan com si fossin òrgans de la Moncloa. És clar que no tot és així. Alguns articles han estat molt bons, però a medis de relativa poca difusió.
Què es pot fer? Res que sigui efectiu d’avui per demà, però molt amb un treball lent i constant que ja es fa intensivament. El programa Xammar del govern, el Col·lectiu Emma i el grup de premsa de l’ANC a Barcelona fan i han fet molt per contactar periodistes estrangers i suministrar-los-hi informació més imparcial. A Alemanya, l’assemblea exterior de l’ANC ha muntat també un petit grup de premsa (amb el qual tinc l’honor de col·laborar en la modesta mesura que l’edat em permet) que ha començat a enviar cartes de protesta o d’aclariment on cal fer-ho, Tots esgarrapen temps d’on poden, per poc que en tinguin, amb un entusiasme que mai no tindran ni comprendran els nostres contraris.
Resum. abans de nosaltres no en parlava ningú. Ara se’n parla sense que la majoria ens comprengui. Però la tasca d’aclariment i la perseverància del nostre poble en el camí començat poden fer canviar significativament el capteniment estranger.
Ara mateix l’ANC alemanya està estudiant de fer una acció com el #muts i a la gábia, a casa nostra. Es projecta que grups de dos voluntaris, es passegin per la seva ciutat respectiva. L’un amb una urna dins d’una gábia d’ocell (amb els rétols “Catalunya vol votar” i “jo vull votar”), l’altre repartint fulls aclaratoris a qui en demani. La curiositat de la major part dels vianants és segura.
Una altra cosa que crec també segura és que les setmanes vinents tornaran a haver-hi a Catalunya esdeveniments que motivaran que l’atenció del món no decaigui a pesar de totes les crisis mundials que ara hi ha. I potser el món tindrà cada vegada més clar (ara encara no és així) qui són els autèntics demòcrates a l’estat espanyol. Posem-hi tots el nostres granet (o granàs) de sorra. Els catalans a Alemanya (tot i la dificultat que comporta la nostra dispersió per tot el país) hi estem abocats de ple i cada vegada som uns quants més. I tots ens hem fet nostre el lema d’un dels nostres elements més actius, un enginyer de Karlsruhe: Endavant les atxes!
