75 anys de la mort de G.K.Chesterton (1874-1936). Vaig arribar-hi tard, a Chesterton. Vull dir que tampoc no fa tant de temps que el llegeixo i m’hi interesso. Ni a l’escola ni a la Universitat no me l’havien fet llegir i ni tan sols me n’havien parlat. El seu nom em sonava vagament, però no passava d’aquí. Fou en una nit de Tirsa d’ara deu fer 5 o 6 anys, una nit de Tirsa, que és el lloc on m’han passat les darreres coses importants de la meva vida. Sempre hi ha un responsable quan comences a interessar-te per algú i va ser Joan Capdevila qui aquella nit em descobrí Chesterton. Mai no li ho agrairé prou. Chesterton acompanya. És aquesta, potser, la principal virtut d’un escriptor: que acompanyi. Pla solia dir que quan un intel·lectual de grans dimensions resulta ser, a més, una bona persona, aleshores posseeix allò que s’assembla més a un àngel. Chesterton com un àngel. Hi ha una tasca important a fer, però. Tenim molt poc Chesterton en català. N’hi havia hagut més en el passat. Però avui no. Ens falten traduccions, sobretot, és clar, si no pots llegir-lo en anglès. Tinc davant meu un dels seus llibres fonamentals, L’home perdurable, tret que no és ben bé L’home perdurable sinó El hombre eterno, que és el títol de la versió castellana atès que en aquest moment no en tenim de nostra. Caldria fer-la. Chesterton fa un gran bé. Si l’home no pot resar es troba emmordassat, si no pot agenollar-se es troba encadenat. Em demano si la secta de pedagogs que ens governa permetria petites dosis de lectura de Chesterton a les escoles i instituts. Segurament no. Segurament G.K.Chesterton continuarà essent una assignatura pendent ara que fa 75 anys que és mort. Ell, no pas la seva obra.
