L’aute del Tribunal Suprem (TS) desestimant el recurs d’Oriol Junqueras contra la seva presó provisional torna a situar-nos davant del moment d’emergència nacional que viu Catalunya. Som davant d’un Estat disposat a tot, que no s’aturarà davant de res i que està instruint una causa general contra la independència. El mateix TS ho reconeix: “El proyecto político subsiste y el recurrente no lo ha abandonado”.

Som davant d’un Estat que ja reconeix obertament que ha usat i seguirà usant la força contra els catalans. Segons l’aute esmentat, resulta que l’1-O érem nosaltres els violents, i no la policia, “tratando de impedir por la fuerza su legítima actuación”. I així tot. Recorden Franco en els seus sumarísimos, executant militars per no haver participat del “legítimo alzamiento”.

Com s’ha vist, és difícil destacar una sola barbaritat d’entre les que s’inclouen en l’aute del TS sobre Junqueras. Però que el mateix TS negui que l’oferta de diàleg pugui ser mai acceptada pel govern de l’Estat és una de les més destacades. I, insistim, ens situa a tots davant d’un moment polític excepcional i de la més alta exigència col·lectiva.

Si no som capaços de construir una resposta política fulminant, unitària, intel·ligent i republicana contra la repressió i per la llibertat, ens estarem faltant al respecte a nosaltres mateixos. Conjurem-nos per assolir-la. I aquest cop, si us plau, no comptem que el món o Europa els ho permetrà o no: ja n’hem tingut prou mesura.

Quim Torra
Blanes, 1962. Advocat i editor. Fundador d’A contravent. Ha treballat durant 20 anys a l’empresa privada, dos dels quals a Winterthur (Suïssa). És autor de 'Ganivetades suïsses' (2007), 'Honorables. Cartes a la pàtria perduda' (2011) o 'El quadern suís' (2018), entre més. 131è president de la Generalitat de Catalunya.

Deixa un comentari

Introduïu el vostre comentari
Introduïu aquí el vostre nom

Article anteriorOn som políticament (1/5)
Article següentLa culpa és de la Diana