De tot el que escrivia quan tenia 15 anys, l’únic que puc acabar de llegir sense morir-me de la vergonya és allò que té a veure amb Bruce Springsteen. Tot ho tornaria a escriure amb la mateixa passió que els primers concerts, amb la mateixa il·lusió, amb el mateix convenciment. Bruce Springsteen és de les poques coses que m’han acompanyat al llarg de tota la vida i que mai m’han abandonat. Jo tampoc no me n’he cansat, i és així com ara totes les seves cançons m’expliquen d’una manera o d’una altra. Podria fer (i de fet de tant en tant n’hi entretinc) una classificació de les seves cançons amb l’estat d’ànim a què les associo, o amb moments viscuts que ara em defineixen. Les cançons del Bruce m’han ensenyat a fer les paus, a conciliar-me amb el dolor, a posar il·lusió en tot allò que faig, a tenir esperança. Les cançons del Bruce m’han ensenyat a patir i a estimar (i em sap greu dir-ho d’una manera tan cursi). Aquests dies de concerts jo també crec que són molt cutres algunes manifestacions de fanatisme, però vosaltres no sabeu què és sentir-se salvada per uns acords, reconciliar-se amb el món de cop i volta. Aquesta nit assistirem al primer, i malgrat els anys, malgrat tots els viatges que hem fet i que farem per anar-lo a veure, avui estic nerviosa com el primer dia. Al cel, el Big Man somriurà mentre nosaltres plorem evocant-lo. E Street com una pàtria.
