debat
Image by Gerd Altmann from Pixabay

He llegit amb simpatia i escepticisme la presentació que va fer Lluís Llach a la Generalitat del Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent. Diguem-ne FDC per facilitar-ne la citació. Dic amb simpatia perquè, sigui quina sigui la seva efectivitat en darrer terme, és ja d’entrada una prova visible i palpable de la perseverança independentista malgrat tots els vents en contra. I dic amb escepticisme per les meves temences que es repeteixi el que va passar fa pocs anys amb la presentació de projectes de constitució oberts a propostes de la gent. Molts van dir-hi la seva (jo també) i es van poder llegir un munt de propostes utòpiques i d’altres que podrien en tot cas ser objecte de promulgar lleis, però que a una constitució no se’ls hi ha perdut res.

En un article meu del 17.01.15 a El Matí Digital (https://elmati.cat/sobre-el-pais-que-volem-2/) enumerava algunes de les propostes del caire que dic abans.

El gener del 2017, comentant una nova proposta de constitució de la plataforma Constituïm vaig tornar a criticar algunes de les benintencionades propostes (que gairebé segur que tornaran a sortir en el FDC) en aquests articles.

https://elmati.cat/un-paper-de-treball-i/

https://elmati.cat/un-paper-de-treball-ii/

La meva convicció (ja expressada a altres llocs) és que la Constitució que un dia puguem arribar a promulgar ha de ser ben clara i taxativa pel que fa als drets humans generals que ha de garantir, i en això haurà d’assemblar-se a l’alemanya o (en aquest camp concret) a l’espanyola. En canvi, en els apartats que es refereixin concretament a l’organització estatal catalana és on hi haurà més diversitat de parers, i fins i tot és possible que en les propostes que lliuri el FDC, puguin arribar a imposar-se majoritàriament formulacions que, en el món real i possible, siguin perjudicials pel país.

En tot cas, quan arribi l’hora, fem una Constitució tan curta i tan entenedora com sigui possible. Com va dir en el seu temps el poeta italià Leopardi: “Qui diu amb vint-i-una paraules allò que es pot dir amb vint, també és capaç d’altres crims”. I no la tractem com una obra que hagi de durar segles. Com algú va proposar molt encertadament llavors, que sigui revisada cada trenta anys (o els que siguin) i sigui adaptada als canvis del món i de la societat que s’hagin produït mentrestant.

Sobre el tema, des del desembre del 2013 fins al novembre del 2017 vaig escriure a El Matí Digital en total onze articles, però no vull fer-me pesat enumerant-los tots. Suposo que l’estiu que ve (si les circumstàncies ho permeten i no hi ha hagut algun daltabaix polític) se sabran detalls sobre el document conclusiu del FDC. I llavors podrem tornar-ne a parlar. És a dir, si l’edat encara m’ho permet i no he anat ja a trucar a la porta del sant de les claus.