Antoni Llena, Et in Arcadia ego 11, técnica mixta, 1995. Colección particular. Foto: Antoni Bernad © Antoni Llena, VEGAP, Barcelona, 2020

L’artista Antoni Llena ha submergit l’intel·lecte i l’ànima entre les més de 8.000 peces que es conserven a l’Arxiu de la Fundació Joan Miró. Entre esbossos, gargots, correspondència i poesia, ha construït “Miró: Constel·lació” una exposició mural per donar una nova forma a la trajectòria de Miró i la seva faceta més personal.

En forma de constel·lació, com si d’estels es tractessin, dibuixos i gravats de Miró són distribuïts creant un mural mosaic senzill, elegant i càlid. El públic podrà gaudir de les llums i vivències d’uns dels artistes catalans més celebrats arreu del món fins al 7 de juny.

Amb el suport de l’equip de Col·leccions, encapçalat per Teresa Montaner i Elena Escolar Antoni Llena, artista pioner en l’art conceptual, ha treballat durant un any per presentar una instal·lació immersiva que traça tota la trajectòria de Miró en un únic espai. Llena i Miró tenen un denominador comú que es plasma en el minimalista que envolta la pintura i escultura dels dos artistes catalans. La casa de Miró ha volgut incloure a l’exposició dues obres d’Antoni Llena per ressaltar la seva afinitat amb l’amfitrió.

Antoni Llena, Miró: Constelación Antoni Llena, instalación de 150 dibujos de Joan Miró provinentes del Archivo de la Fundació Joan Miró, 2020 (detalle). Foto: Foto Gasull © Successió Miró, 2020

El conjunt d’obres de “Miró: Constel·lació” inclou alguns dibuixos que són l’origen de les obres més conegudes de Miró, així com d’altres que l’artista no va arribar a materialitzar, tot i haver-ne fet esbossos de manera repetida durant anys. Llena els ha disposat accentuant el joc de contraris que sintetitza l’univers mironià.

Llena ha seleccionat els 150 que més l’han impactat. És una tria que no està feta a partir de la raó, sinó d’una emoció estètica. Lluny de crear un relat acadèmic o antològic, Llena ha descobert un nou i bell Miró que vol compartir amb el públic.

La majoria de les obres seleccionades són dibuixos on Miró utilitza llapis de grafit, carbonet, i pastels, entre altres tècniques. En les obres més tardanes s’intensifica l’ús del bolígraf i el llapis de color. Segons Antoni Llena, són les obres menys coloristes de Miró i també les més iconoclastes. Llena les considera “la gènesi, el primer impuls del Miró més celebrat. Un primer impuls que concentra una intensitat i emotivitat impressionants. El Miró més íntim”.

L’Arxiu de la Fundació conserva una àmplia col·lecció d’obra sobre paper i documents relacionats amb Joan Miró. La part més important d’aquest fons està formada per dibuixos preparatoris, maquetes i anotacions que l’artista va fer al llarg de la seva vida i que va cedir a la Fundació.