Ja se sabia que la pregunta giraria entorn a procés “sí” o procés “no”. Per això va anticipar-se la recollida de signatures sobre la proposta independència “sí” o independència “no”. Per si no fos prou, a més, l’han parida enrevessada. Si votes “sí”, et poses en mans del govern espanyol. Si votes “no”, es podria entendre que estàs en contra del procés.

Davant de l’alternativa del “sí” jo em pregunto: com puc votar que “sí” al diàleg amb uns senyors que t’han dit per activa i per passiva que ni volen, ni poden dialogar? I t’ho diuen des de totes les instàncies, inclòs el Tribunal Constitucional. Així doncs, com és possible que em facin aquesta proposta?

És per una qüestió de mercat electoral? Som “nacionalistes pel diàleg amb l’Estat”? Aquest seria el desideràtum. I continua essent la utopia d’alguns. La utopia és ben lícita, si preveu d’unes condicions que la poden fer possible i per tant, creïble. Pablo Iglesias fa dos/tres anys predicava al desert de la política, però ell sabia que excitava el llevat del 15M, i avui són on són i amb prou força. La utopia d’un nacionalisme dialogant, a Espanya, no té cap recorregut. Dissortadament. I no té recorregut per ser un Estat amb greus dèficits democràtics i per la “contradictio in terminis” que representa tot procés de secessió. Cap Estat preveu un camí fàcil a la seva pròpia si no destrucció, sí a ser escapçat. Mireu sinó l’epopeia espanyola sobre Gibraltar. Per cert, també en això ens estan dient que els catalans no som espanyols, perquè quin és el litigi que mai hagi presentat l’estat espanyol sobre els territoris de la Catalunya Nord?

Per tant, si m’ho posen a votació, no tinc arguments per votar “sí” a una utopia, avui per avui, inviable per la via del diàleg. També puc votar “no”. Però aleshores, si aquesta fos l’opció guanyadora, interpretaran que estem en contra del procés o interpretaran que estic en contra d’un procés dialogat? Ni l’una, ni l’altra interpretació seria certa. Perquè jo estic radicalment a favor del procés, dialogat o no, perquè m’hi empenyen, i no em deixen cap altra alternativa.

Queda una opció per votar que no. I és un compromís ben explícit a si guanya el “no”, el partit convocarà un congrés extraordinari. Mentrestant, i per si de cas, penso que la millor opció a la pregunta és marcar el “sí”, marcar el “no” i ratllar la papereta. Vot nul.

PS. Havent escoltat les manifestacions d’ambdues parts i tenint en compte la interpretació que s’hi donarà, pels partidaris del “no”, i amb la finalitat de no dispersar el vot, votaré “no”.

Josep Ma. Puig
Terrassa,1937. Va estudiar Lletres a la UB. Execeix càrrecs de Direcció d´Empreses des dels 28 anys, en diferents rams, Jubilat, exerceix càrrecs directius en el Tercer Sector. Militant d´Unió Democràtica des de finals dels 60, Actualment fa compatible càrrec directiu a la Fundació Família i Benestar Social amb els estudis d´orgue clàssic al Conservatori de Grau Mitjà de Terrassa.

Deixa un comentari

Introduïu el vostre comentari
Introduïu aquí el vostre nom

Article anteriorCiutadans i el País Valencià
Article següentLa virginitat restaurada d’Unió