D’una temporada ençà, a la Terra Ferma no guanyem per disgustos. Però en les darreres setmanes i dies, la cosa ha anat augmentant exponencialment. Un dels més recents, juntament amb el de l’escandalosa retolació en castellà de les senyals de trànsit que vol fer el Paer Ros a Lleida, és sobre les obres d’art de Sixena i la bona predisposició del Conseller de Cultura a regalar el nostre patrimoni. Pel que sembla, sigui com sigui, els despròposits a Ponent venen per totes bandes, n’hi ha per tots els gustos.
Com segurament sabreu, ja que ha sortit a molts mitjans i des de fa molt temps, el litigi per les obres “de la Franja”, és un tema que els lleidatans ens sentim molt nostre i en som molt sensibles. Fa temps que el govern d’Aragó lluita per recuperar unes obres que van ser comprades, restaurades i conservades fins a dia d’avui, pel Bisbat de Lleida. Obres que no només ha conservat sinó que ha restaurat i salvat moltes d’elles de la seva desaparició, per la seva degradació. Arribats en aquest punt, i després d’anys i anys de lluites judicials per la propietat, surt el conseller de Cultura, Santi Vila, amb coses com: Santi Vila es resigna en el litigi amb Aragó sobre de l’art de Sixena. Quin conseller de cultura acota el cap davant uns tribunals polititzats en favor de l’unionisme i les seves regles? Quin conseller de cultura es resigna en la seva primera intervenció en el tema, a regalar el nostre patrimoni? Quin respecte pot merèixer un conseller amb aquestes actituds? Espera que la gent de Lleida restem callats i passius per no molestar el poder de Madrid? I encara més, ja que fan una consulta (impulsada i defensant el no a la retirada pel seu alcalde de CDC) a Tortosa per si retiren aquell elogi al feixisme (en ple segle XXI i encara estem així!!!), perquè no fan una consulta als lleidatans si volem regalar allò que és nostre? O només ens atrevim a posar les urnes quan ens sabem guanyadors o només si es fa amb les seves condicions? Opció aquesta de la consulta no la proposo seriosament, evidentment, però posats a esperar ocurrències…
Sóc massa jove per haver viscut el franquisme, però les seves seqüeles a casa, avui, encara són molt presents en el meu padrí de la Lleva del Biberó. Moltes històries m’ha explicat de repressió, tortures, penúries… Una història molt trista, però, malgrat tot, encara la pot explicar. Un referent. Es pensa el conseller Vila que ara oblidaré tota la dignitat del meu padrí, les seves pors al camp de batalla, els seus neguits a la mili de 3 anys després d’haver lluitat a la guerra, els seus esforços i els seus patiments als camps de treball, perquè un tribunal polititzat digui no sé què i ell no els vulgui fer enfadar? No conseller, si manté aquestes intencions m’hi trobarà de cara, a mi i a molts lleidatans. Lleidatans i catalans que interpel·lo des d’aquí a recordar aquestes quatre ratlles quan facin la tria de la papereta el 26J.
