O renuncies a follar amb d’altres dones o això nostre s’ha acabat. Primera frase d’El Teatre de Sabbath (Philip Roth, 1995). Potser el llibre que més polèmica provocà de tots els que ha escrit l’autor. Peripècies sexuals d’un sexagenari i escàndol en el seu moment dels sectors més puritans dels EUA. Ara bé: aquest llibre és literatura en majúscules, reflexió sobre la vida i la mort, què si no!, que encapçala aquesta cita de La Tempestat i que pronuncia Pròsper: De cada tres dels meus pensaments, un serà dedicat a la meva tomba. Titellaire artrític de fracassos sentimentals: la primera dona, desapareguda; la segona, alcoholitzada; la darrera amant, morta de càncer. I així Sabbath, que va camí de la tomba on l’espera el seu germà mort a la Segona Guerra. El llibre provocà escàndol, hipòcrites, però no és un llibre escandalós. Si més no, a mi no m’ho sembla pas. Em sembla un monument. Sabbath camina cap a la tomba, de fet com tots plegats, i repassa la seva vida, una vida que ha dedicat a provocar dolor als qui l’han envoltat. No es tracta de desviacions sexuals ni de sadisme. El seu poder és la paraula i amb la paraula es desféu de la primera dona, destrossà la segona, i conquerí i disfrutà l’amant croata, que amb prou feines parlava l’anglès. I quin diàleg i quines expressions. El poder i la riquesa de la paraula que Roth posa en boca de Sabbath. Una paraula que condueix a una mort sempre eludida i que tan sols s’emporta els qui l’envolten (els qui envolten Sabbath). I l’epitafi que prepara, immens: Morris Sabbath, “Mickey”. Estimat bagasser (haha), seductor / sodomita, ultratjador de dones, / destructor de la moral, extraviador de la joventut, / uxoricida, suïcida. 1929-1994. O renuncies a fornicar amb d’altres dones o això nostre s’ha acabat!
Diumenge de Rams. I de Palmons. I de Palmes. I l’ase, l’animal més distingit. I més privilegiat.
