Haguessin pogut ser sis o set, els gols, però digueu-me sentimental, cinc és el nombre escaient, quan es tracta de fotre-li una panadera al Madrid. Ja ho heu vist, i no m’estenc en detalls: uns 400 milions de persones diuen que en directe per la tele, i vés a saber quants més a les repeticions dels noticiaris. Ras i curt: els vem atropellar. Tot apuntava cap aquí, cap a la victòria inapel·lable: tenim un equipàs que encara creix i no ha fet sostre, les provocacions del rival solen esperonar-nos a respondre’l per la via dels fets, l’afició estava hipermotivada per a no donar ni un minut de descans a l’alè, cadascú era al seu lloc i se sabia el seu paper (i l’exemple el va donar el President in pectore, ocupant la seva localitat de soci), i algú va tenir una idea brillant: abaixar el volum quan va començar a sonar l’himne. Memorable. La força del martell, la precisió del metrònom, la velocitat al servei de l’audàcia, la valentia al servei del geni. Ja tenim material per a parlar-ne durant dues o tres generacions, perquè d’aquest material, precisament, és del que els somnis estan fets: passió, força, orgull, tenacitat. Fe. No és d’estranyar que els blancs esperneguéssin apoderats de la ràbia de Salieri. I deixa’t estar si era dilluns. Més en vinguin, de dilluns com aquest!
