“Mentre el plaer de Déu ha de ser la creació il·limitada, el plaer de l’home és la creació limitada, la combinació de la creació dels límits. El plaer de l’home, per tant, és posseir condicions, però també ser en part posseït per elles: veure’s mig dominat per la flauta que toca o pel camp que llaura. I l’estímul està a treure el major partit possible de les condicions donades.”
