L’ase
Quan els peixos volaven i caminaven els boscatges
i les figues creixien entre espines,
quan la lluna sangonejava, llavors
va ser quan vaig néixer.
Amb cap monstruós, bram repel·lent
i les orelles com ales errants,
paròdia vagant del dimoni, enmig
de la resta del ramat de quatre potes.
Descastat, esparracat de la terra,
vell, maligne i tossut
assoteu-me, burleu-vos-en; estic callat,
guardo el meu secret.
¡Ximples! sapigueu que vaig tenir la meva hora,
una llunyana i dolça hora de rapte;
hi va haver clams al costat de les meves oïdes
i palmes al meu pas!
G. K. Chesterton
