El sacerdote italià, Francesco Salvarani, nascut l’any1926 aPratissolo di Scandiano (Reggio Emilia), professor d’Humanitats en el Seminari local i també de Filosofia en l’Institut diocesà de Ciències Religioses, ens ofereix una semblança completa de la vida, pensament i obres d’Edith Stein, és a dir de santa Teresa Beneta de la Santa Creu. El professor Salvarani ha pogut escriure aquesta biografia, amb tota mena de detalls: pensament, estudis esdeveniments familiars i socials,…pel fet d’haver disposat de tota l’obra de la santa, i de tota les anteriors biografies aparegudes fins ara, incloent-hi també tot el material de la causa canonització.  Per tant el seu llibre es fruit d’una molt pregona investigació, que ha durat uns quants anys. Ha tingut molt en compte els escrits de la mateixa Edith Stein (1891-1942): escrits sobre la seva vida familiar,sobre els seus dubtes interiors, sobre el seu pensament filosòfic, sobre les seves relacions acadèmiques, etc.

Salvarani ha volgut introduir-se fins al fons en l’esperit de la santa, oferint-nos una perfecta imatge de com visqué i pensà una de les dones més influents i emblemàtiques del segle vint. Podríem dir que l’autor també s’ha deixat emportar pel que sempre va moure Edith Stein: buscar apassionadament la veritat. I en el seu cas la busca de la Veritat sobre Déu i les criatures. És a dir la recerca i trobada amb Jesús Déu-Home, que sempre serà el Camí, Veritat i Vida per a tots els qui no es deixen emportar per prejudicis o idees preconcebudes  i no puguin així aturar aquest camí cap a la seva plenitud. I en aquesta recerca mostra com Edth Stein segueix sempre una clara postura, una línia sempre sincera fins al final, considerant-se una bona filla d’Israel i una fidel filla de l’Església, si s’exclouen els anys en què patí un clar indiferentisme i, fins i tot, un cert ateisme o agnosticisme.

 Es pot afirmar que aquesta biografia es com una “auto-biografia”, ja que la citació constant dels apunts, cartes, escrits de la santa la transformen en un autèntic i propi testimoniatge. Això comporta que el llibre es mantingui sempre en el que podríem anomenar “suspense vital”, viscut -de vegades dramàticament-, però sempre des de una intel·ligència prodigiosa i una sobrenatural fortalesa, obra de la gràcia que treballava per dintre: es tracta d’una trajectòria absolutament heroica i per això Joan Pau II la beatificà l’any 1987; la canonitzà el 1998; i la proclamà co-patrona d’Europa l’any 1999.

L’obra que us presentem té en compte una relació autobiogràfica de la santa, “Vida d’una família jueva”, publicada a Espanya amb el títol de “Estrellas amarillas. Autobiografía: Infancia y juventud”.  Altres relats completen les fonts; com “La recerca de la veritat”, “Sobre l’empatia”, un estudi sobre l’Estat, i altres obres com  “En recerca de Déu”, “La dona”, “La ciència de la Creu, ”Ésser finit i Ésser Etern”, “Individu i Comunitat”; també recull moltes “Cartes” familiars i professionals, diferents “Escrits espirituals, filosòfics i antropològics”…. etc. Salvarani ha tingut al seu abast altres biografies, com “Edith Stein”, d’Elisabeth  de Miribel, “Una gran mujer” de Teresia Posseït, “Tres mujeres para Europa” de Martin-Caram-De Meester, “Edith Stein· de Christianm Feldmann, i altres més recents.

Al llarg de l’Obra de Salvarani trobem les diverses fases -que van composant els diferents capítols del llibre- de la vida d’Edith Stein: la vida de família amb els seus pares, germans i germanes -fou la última en néixer-, una família composta per onze fills; la incomprensió o disgust de la mare a causa de la seva conversió al catolicisme, tot i que Edith sempre la va estimar moltíssim; el seu constant canvi d’universitats (Breslau, Münster, Gotinga, Friburg, etc.) buscant els professors més prestigiosos i les millors possibilitats per a l’estudi filosòfic.  Destaca Salvarani l’interès d’Edith -a part de la filosofia fenomenològica i de la filosofia en general-  per la pedagogia, el feminisme, la política, la història universal, el coneixement pregon de diferents llengües germàniques (alemany, neerlandès…), neollatines (castellà, italià, francès), i  les dues més clàssiques, el llatí i el grec. En el camp filosòfic ella fou una alumna fidel i preferida d’Edmund Husserl, el fundador de la fenomenologia, però també el coneixement d’altres filòsofs -com foren Martin Heidegger, Roman Ingarden, Peter Wust,  Hedwig Conrad-Martius, Enrich Przywara, Gertrud von Le Fort, Dietrich von Hildebrand, Jacques. Mariatin- i de grans figures de l’Església, la portaren a estudiar, com a complement formatiu, Tomàs d’Aquino, Duns Scott, Joan de la Creu, Teresa de Jesús, etc. De la “Vida” -autobiografia- de Teresa de Jesús afirmà: “Aquesta és (o aquí es troba) la veritat”.

La primera i segona parts les dedica a Edith -en els temps de la infantesa i joventut…- el al seu caràcter, amistats, relacions familiars; també a la seva estada com a infermera durant la Primera Guerra Mundial en diversos fronts i llocs. La tercera comprèn els estudis superiors per arribar a ser professora i les seves investigacions científiques, sobretot al costat del seu mestre Edmund Husserl; en aquesta etapa s’acosta definitivament al catolicisme, fins a arribar al Baptisme i els altres Sagraments de la iniciació cristiana després d’haver passat per moments interiors de gran inquietud. La quarta, a la seva dedicació com a professora i conferenciant acreditada. La quinta i sexta expliquen la seva vocació i entrada al Carmel; la seva vida com a religiosa. La setena toca el tema del començament de la persecució dels jueus pel nazisme i com li arriba -passant per Holanda- la deportació al camp d’Auschwitz, on hi trobà la mort martirial, juntament amb la seva germana Rosa, que vivia a Echt (Holanda) amb ella, com a Terciaria carmelita.

Com ens diu el pròleg, el llibre fa un preciós recorregut de tota la “seva vida, com a filla d’Israel i com a filla de l’Església, passant per la seva fase atea i indiferent.”…”Alhora, Salvarani, ens fica, pas a pas, dins de l’ànima d’aquesta dona forta i intel·ligent, que visqué intensament dramàtics esdeveniments de la història europea entre 1891 i 1942”. 

Yves Sauvingac
Llicenciat en Dret Civil i Doctor en Dret Canònic. Estudis de periodisme a l´antiga Escola de Periodisme de Barcelona -dècada dels anys 50-. Estudis de Dret Internacional a Amsterdam i Den Haag. Ha viscut molts anys a Itàlia, Holanda, Bèlgica i Alemanya. Col·laborador de la revista quadrimestral "Temes d´Avui". Pensionista actualment.

Deixa un comentari

Introduïu el vostre comentari
Introduïu aquí el vostre nom

Article anteriorTorres García com a metàfora
Article següentAmb totes les de la llei