He buscat al bagul dels records i la fragància
era l’enyorança d’un temps que va marxar
i reia i plorava i sentia l’ànsia
de trobar el perfum d’un temps llunyà.
Mil papers, mil coses oblidades
es trobaven estàtiques dins del pensament
una mà amorosa les havia cuidades
i retornaven dintre de la ment.
El ninot de llana amb qui m’adormia,
la primera partitura esgrogeïda pels anys,
el dolç vers ple de melangia
i un coixi brodat amb mil afanys.
Una carta amorosa d’un jove enamorat
del que no puc recordar ni la seva veu,
la floreta d`un pobre soldat
que va perdre’s com un floc de neu.
Fotografies mig esgrogeides que m’atansen
als pares, al germà, a tants que he estimat
i dels que no en queda res, nomès la mancança
d’un núvol de cendra que s’ha esfumat.
La rosa seca, trista, apagada
resta estàtica en el llibre obert,
una pàgina que sembla inacabada
plena de ratlles que algú ha omplert.
El meu bagul de records, de melanconia
m’atansa a un món que ja ha marxat
però l’ànima crida d’amor i d’alegria
i em retorna a un passat tant enyorat.
