Dijous vaig assistir a un fòrum organitzat per Foment sobre “Energia i Industria”. A la patronal Foment hi trobem les grans empreses catalanes. Vaig sentir com els primers executius de les grans empreses del país ( Ercross, Petroquímica de Tarragona, Torraspaper, Lafarge) acusaven directament als governants de l’estat de destruir la industria. Es fa difícil d’entendre com les diferents lleis sobre Energia del govern del PP han incrementat els costos energètics fins a fer inviables les industries intensives en energia. Els seus dirigents plantejaven sense embuts deixar de invertir (es a dir, plegar). Ho feien amb dolor, astorament i incredulitat.
La denúncia dels grans industrials era la mateixa que fem els catalans: no volen escoltar, actuen només en benefici dels oligopolis de Madrid, ignoren la realitat, no tenen cap mania en destruir llocs de treball i un teixit industrial centenari. Ni a ells, grans industrials del país, tampoc no els volen escoltar. Ni els reben. Sembla increïble que els grans industrials (ara per ara multinacionals) tinguin la mateixa sensació que els petits industrials i que tot el país. L’opinió general és que en matèria energètica estan perpetrant atrocitats perquè només volen salvar les petites fortunes de la classe política funcionarial madrilenya instal·lada en els consells de les empreses energètiques.
Quan un govern només cerca salvar a uns pocs en detriment de molts està cometent un suïcidi. Si el PP destrueix a cops de decrets energètics la gran industria, la petita hi anirà al darrera i amb la caiguda del que queda de la industria, comença la indigència de tot el país, ja que es hi juguem un terç dels llocs de treball que encara queden. La indústria ja ha perdut en 20 anys la meitat dels llocs de treball, provisionalment substituïts per la construcció i, ara per ara, a l’atur.
Destruint la industria, es destrueix una bona part de la riquesa generada a Catalunya. L’atac a la industria és un atac a Catalunya. Us imagineu una Catalunya sense químiques, sense papereres, sense cimenteres, sense la SEAT?. Els funcionaris peperos al capdavant d’un govern que es refugia en els decrets i la majoria parlamentària per ajustar pressupostos amb la mirada posada en Alemanya són d’una frivolitat esfereïdora. “España antes arruinada que rota”. Són uns inconscients, uns prepotents i uns indesitjables. Els funcionaris del PP al capdavant del govern són el major perill per una Espanya que quan desperti del somni malaltís de la seva falsa recuperació voldran esborrar els errors, i no hi seran a temps. Ells, funcionaris-governants del PP, delinqüents amb oposició, que amb la llei a la mà han anat fredament bombardejant la indústria catalana i del seu propi país, no tenen perdó. Que la gent passa gana. I acabarà volen sortir d’Espanya com a resposta a una situació insostenible: “España, antes arruinada que rota”.
