Aquests dies hem contemplat el debat i les crítiques que ha rebut el projecte de llei aprovat pel govern de l’estat espanyol, que restringeix els supòsits de despenalització de l’avortament. Com que aquest diari no ha tingut mai ni té cap necessitat de quedar bé ni d’anar a remolc del pensament políticament correcte, ni és sospitós precisament d’aliat del PP, portarem la contrària a la majoria de portades de diaris del nostre país, que han qualificat aquesta iniciativa de retrocés ultramontà.
Si neguem el dret del no nascut a viure, s’acaba aviat el problema però si pensem que aquest dret existeix és imprescindible que sigui objecte de protecció. I més quan és el dret del que no es pot valdre per si mateix. Certament a la vida es poden donar circumstàncies molt complexes. Entre aquestes les que recollia la primera llei de despenalització, o les que manté l’actual projecte de llei. Hi ha decisions molt difícils d’adoptar, o que requereixen molt coratge i un bon acompanyament. En última instància cada un de nosaltres s’ha d’enfrontar sempre a la seva pròpia consciència.
Avortar sempre és i serà un fet negatiu i el llindar, la línea vermella que separa una acció amb rellevància penal o no, estava frívolament fixada en funció d’uns terminis on difícilment es pot considerar que ha de prevaldre la simple voluntat de la mare per sobre el dret a la vida del no nascut. I els supòsits que recull l’actual projecte de llei no indiquen tampoc que sigui irrellevant avortar sinó que, ateses les complexes circumnstàncies, no comporti una sanció penal i a l’hora s’intenti oferir alternatives a qui es troba en aquesta molt complicada situació.
Aquesta no és una qüestió de dretes i esquerres, ni de cristians i no creients. A vegades ens preucupem més pel benestar d’una determinada espècie de sargantana que per la vida humana, tant dels nascuts com dels no nascuts. La defensa de la vida afecta a tothom amb independència de creences religioses. I és un error tractar de carques als contraris a l’avortament. Certament molts carques en són contraris però aquest nom se’l guanyen per altres raons, no pas per aquesta, que no han pas de monopolitzar.
Tota vida és un regal, del que només ens en recordem quan la veiem en perill. I davant d’un camí molt costerut podem prendre diferents opcions. Algun, com el de l’avortament, pot semblar més fàcil. Altres camins, no s’improvisen i exigeixen un major esforç. Però el testimoni de les persones que el fan, mostra que difícilment se n’arrepenteixen. I és que qui ha tingut un fill o una filla no el canviaria per res del món.
El Matí Digital naturalment no pretén jutjar les accions individuals de cada persona però si discrepar d’aquelles manifestacions que fan semblar obvi el que potser no ho és tant. Aquesta setmana de Nadal és especialment escaient parlar-ne perquè en definitiva el Jesús revolucionari que neix i escandalitza l’establishment de l’època és senyal d’esperança, amor i compromís amb els altres. I el seu testimoni i missatge val tant pels cristians com pels no creients.
Bon Nadal.
