…et porto sols el meu gran crit.

                                       Infant que dorms: no l’has sentit?

                                                                S. Espriu.

 

 

 

Infant que dorms, pintat a tants retaules

enmig de reis, i d’àngels i pastors,

font de consols de mites i de faules,

infant que dorms voltat d’adoradors:

 

No el vas sentir en aquells anys inics

el nostre crit de tants i tants Nadals,

quan ens colpien l’urc de bords cacics

i els sabres de corruptes generals?

 

Infant que dorms en pau, damunt la palla,

no vas sentir-la l’ofegada veu

d’un poble que una vil forasteralla

de cor ressec clavava a dura creu?

 

Infant que dorms als braços de la mare:

desperta! Oh, desperta, Déu menut,

abans que t’oblidem Tu i el Teu Pare!

I tant me fa si em diuen descregut.

 

 

(Del recull inèdit “Tres flames d’un sol foc”)