Qualsevol iniciativa catalana relativa al procés sobiranista i a la celebració de la consulta fixada per al 9 de novembre topa amb un frontó rere l’altre. Després que el passat 8 d’abril el Ple del Congrés va negar la possibilitat de transferir la convocatòria d’un referèndum a la Generalitat de Catalunya, el Parlament està a punt d’enllestir una llei catalana de consultes no refrendatàries. Ja veurem com acaba tot plegat. Les institucions espanyoles esdevenen centrals, i no generals, tot generant més i més desafecció. La manca de capacitat per a trobar una entesa és molt elevada. Massa. No ens ho mereixem.
És un tema legal (no constitucional), i d’una interpretació interessada i sectària de la llei. Un absolutisme jurídic, que no sé si és de rebut en el marc d’un estat democràtic de dret.
Es tanquen portes, però el procés sobiranista i la consulta avancen. Els ciutadans, també els catalans, ens mereixem alguna resposta de les institucions amb seu a Madrid, a part del rebuig a qualsevol iniciativa. A la democràcia alguns li diuen allà “ultimàtum” i “desafiament”. No hi ha manera. Però els ciutadans de Catalunya que majoritàriament han donat suport al procés sobiranista no poden ser uns “pàries”, uns exclosos de les regles constitucionals sense més, quan aquestes no diuen res explícitament contra la consulta. Alguna resposta caldrà donar a la voluntat popular d’una part considerable del poble de Catalunya que planteja canviar les regles de joc, i que està cansat del joc arbitrari, estatut retallat i tot tipus de negatives incloses. I que com a màxim es remeti a una reforma constitucional “sine die”, que no arriba i que cada cop és més clar que no podrà acontentar els sectors més independentistes, que són els més crescuts.
Ara el Parlament de Catalunya està treballant en la llei catalana de consultes i també la perseguiran. Tot serà inconstitucional. Més ben dit, provocaran que sigui inconstitucional, perquè no ho és en origen res del que es fa. La consulta pot ser i és constitucional, com ho ha dit el Consell de Garanties Estatutàries. El dret a decidir cap dins una lectura lògica de la constitució vigent, i així ho ha dit el mateix Tribunal Constitucional. Però no volen. Alguns han patrimonialitzat l’Estat.
Observo atònit com s’esdevenen els fets. Però no m’estranya, per la manca de cultura democràtica de les elits polítiques i econòmiques. Per les altes dosis de sectarisme que ens domina. Així ens ho demostra també la història. I patim la inutilitat de les institucions, la teatralitat, i l’excés de negativitat en els discursos, on cada un parla per als seus. Sense rubor. Les institucions públiques han entrat en col · lapse, no responen ni a les expectatives ni a les demandes socials plantejades, s’allunyen de les persones, generen desafecció a dojo. Caldrà trobar solucions … Alguns, cada cop més, tenen les idees clares davant de tant despropòsit.
