Que aquest és el meu món i sé que no l’entens.
Que tu te’l mires i remires i el veus a l’inrevés.
El trobes petit. Tu hi poses els límits. Per mi és tan enorme i té tantes possibilitats…
M’agrada perdre’m per camins que em porten a llocs desconeguts, a llocs inesperats. M’agrada sentir l’emoció de no saber que em podré trobar.
El meu món es construeix de petits actes de fe i de paraules sinceres. De mirades còmplices. De riures, de somnis, de màgia, d’amor.
És vulnerable i fràgil i pot esmicolar-se en mil pedaços si t’ho proposes.
El meu món és transparent. Utòpic i honest.
