El Moianès és la comarca número 42 de Catalunya. Els deu pobles que la formen són Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l’Estany, Monistrol de Calders, St. Quirze de Safaja, Sta. Maria d’Oló i Moià, que n´és la capital. Aquests pobles estaven repartits entre les comarques d’Osona, Vallès Oriental i Bages i han vist reconeguda pel Parlament una històrica reivindicació desprès d’una votació majoritàriament favorable de la població consultada i el suport també favorable de la majoria de forces polítiques catalanes. A la votació parlamentaria hi va assistir una nodrida representació del Moianès. Com a filla de Moià, em sento orgullosa del reconeixement d’una realitat ara institucionalitzada.
Passo a fer una petita ressenya de cada un dels pobles del Moianès:
Moià: amb 720 metres d’altitud sobre el nivell del mar i una població d’uns 6.000 habitants. Rafael Casanova i Francesc Viñas van néixer en aquesta població. Té un magnífic parc amb aires noucentistes integrat al casc urbà, una església barroca amb un esplèndid campanar que es divisa des de la llunyania. Primer col·legi dels escolapis a l’estat espanyol i les prehistòriques Coves del Toll. Poble tradicional d’estiueig, té una bellesa natural que atreu i convida a passejar-hi. El dia de mercat és diumenge. Hi conviuen agricultura, ramaderia, indústria, turisme i serveis.
Calders: Petita població amb aire rural a 558 metres sobre el nivell del mar. Té uns 900 habitants, entre el nucli antic i algunes urbanitzacions. Té una església dedicada a St. Vicens. Des de diferents punts del seu terme es gaudeix d’unes magnífiques panoràmiques: la serralada de Montserrat, el Pirineu, sant Llorenç, el pla del Bages, el Lluçanès i el Bergadà.
Castellcir: A uns 700m. d’altitud, compta amb uns 380 habitants. En destaquen les restes del castell anomenat de la Popa per la forma de vaixell, del segle X. L’església vella de St. Andreu ja es menciona en un document de l’any 938. Dues rieres passen pel poble . Fonts, molins, boscos li donen encant. S’hi arriba per carretera des de Castellterçol.
Castellterçol: Poble natal de Prat de la Riba, on hi té una casa museu. Amb 2.400 habitants i una alçada mitja de 726 m. És poble d’estiueig, agricultura i també indústria. Conegut per boniques tradicions com el ball del ciri, la dansa de Castellterçol i el Concurs de Gossos d’Atura que es celebra el quart diumenge d’octubre.
Collsuspina: Situat a 900m. d’altitud i uns 350 habitants. Poble fonamentalment rural, amb diversos masos disseminats, és conegut per alguns dels seus restaurants. L’església va començar la seva construcció l’any 1592. El poble té dos nuclis separats per la carretera que porta a Vic i Tona. Al cim d’una muntanya si troba l’ermita romànica de St. Cugat de Gabadons amb unes fantàstiques vistes d’Osona.
Granera: És el poble més petit de el Moianès ja que compte amb només uns 80 habitants. Està a uns 784 d’alçada sobre el nivell del mar. L’antic castell, sobre un penyal, domina la població. Quan arribes a aquest amagat raconet de món pots gaudir de la naturalesa. Com a poble petit té molt d’encant i perdre´s en la naturalesa que l’envolta és una meravella.
(continuarà amb el pobles següents: l’Estany, Monistrol de Calders, St. Quirze de Safaja i Sta. Maria d’Oló.
