En aquests moments de confinament, aprofiteu per apropar-vos més als vostres fills. Parleu d’aquelles coses que els preocupen. I, si noteu un tancament els hi heu de fer saber que poden confiar amb vosaltres. No sigui que algú els estigui trencant al dret a la innocència… Us ho recomana, amb el cor a la mà, la Meritxell Albaladejo del grup d’escriptura Molsa de la biblioteca SAV amb aquest poema.
EL NEN OSTRA
El nen ostra solitari
caminava per la platja,
el nen ostra solitari
vivia el seu imaginari.
I dins la closca tancat
es protegia dels pares,
i dins la closca tancat
volia ser perdonat.
Però el color l’acusava
la mare fou concubina,
però el color l’acusava
i el pare no el perdonava.
I a la parella enfonsava
veure el record infidel,
i a la parella enfonsava
el que el color recordava.
I mancat d’amor fugí,
als pares alliberà,
i mancat d’amor fugí,
a la platja s’evadí.
Sobre la sorra s’asseia,
I la marea atansava,
sobre la sorra s’asseia,
la marea l’engolia.
L’acaricià el corrent,
mar endins se l’endugué,
l’acaricià el corrent,
la closca s’anà movent.
I amb l’amorosit vaivé,
el nen ostra s’obrirà,
i amb l’amorosit vaivé,
la seva perla lluirà.
