Llisquen les mans per l’instrument,
les notes ressonen per l’estança,
tot és silenci, tot ara resta amatent
a la música que sona a benaurança.
En un dia fosc i trist Bach és pur art,
que ajuda a oblidar qualsevol pena,
i apareix un minuet airós de Mozart
que el cor omple de vida, i asserena.
En aquest jorn assolellat d’estiu,
sents un deliciós i romàntic Chopin,
amb l’amor, l’harmonia, és fa ben viu
tot aquest sentiment que desprèn.
Beethoven, el gran home desvalgut,
torturat al final per la sordesa ,
no vol, ni sembla mai vençut
interpretat amb aquesta delicadesa.
De joia el teu cor està cantant,
trobant en Liszt el company, el guia,
les notes surten de les teves mans,
neixen virtuoses sense agonia.
Per molts anys!!!
(A l’Elisabet a l’acabar el grau professional de piano)
