Ha arribat el temps de les engrunes.
Intentaràs, sense èxit, recollir-ne algunes
per reconstruir no saps quin camí.
Repassaràs acuradament totes i cada una
de les teves nocturnes errades, ja no ets
ni tan sols absència ni oblit.
Deixaràs la veu, esmicolada esperança, i hauràs
de fer drecera pel temps que has perdut,
pel temps que t´ha enlluernat
només amb un mirall,
només amb una flor perduda
que, com sempre, altra vegada,
et fa recular per posseir-la.
Ha arribat el temps de les engrunes.
No intentis recollir del fang
ni el vi ni la flama,
seran per sempre la copa
amarga, el rostre esquerp d´un viatge
que ara acaba.
