Ha passat Nadal, però gener torna a ser un mes de celebracions dins del sector de la publicitat. Si fa poc va ser el dia del Community Manager, professió molt de moda darrerament, divendres passat, 30 de gener, va ser el dia de la publicitat. Una professió apassionant que ens fa gaudir molt, tot i que darrerament sovint ens fa parar bojos, sobretot als més petits i que, com tantes altres coses, també està en crisi. Ara, després de dècades glorioses i vaques molt grasses, comença a tocar fons.
Per quina raó? Perquè s’està banalitzant. És una feina que tothom es pensa que la pot fer. Oi que pot semblar molt senzill crear una marca, dissenyar un logotip o desenvolupar una estratègia de comunicació amb l’objectiu d’ajudar a vendre més? Doncs no ho és, us ho ben asseguro! Al contrari, costa molt. Moltíssim. I més en un entorn en el qual cada vegada hi ha més oferta i els productes en comptes de diferenciar-se per les seves característiques o propietats, s’han de diferenciar pels seus valors i per les emocions que transmeten.
Cada cop més ens trobem clients (amics o coneguts) molt professionals en allò que fan, i que també, miraculosament, en saben molt de publicitat. O millor dit, es pensen que en saben. Igual que jo no sé d’arquitectura o de nutrició, i ho dic ben alt i ben clar!
Us posaré un exemple: abans de Nadal vaig trucar a un possible client per oferir-li els serveis de la meva consultoria de publicitat, Mosaiking Comunicació. Creia fermament que necessitava una evolució de la seva marca, ja que no quedava gens clar ni què venia ni quins valors transmetia. I, tal com està el mercat, és habitual que els publicitaris truquem a porta freda. Vam concertar una primera cita i després de dues reunions, que m’aprovés el pressupost i que em demanés una proposta estratègica i gràfica, em va dir que no tenien diners i que ho farien internament. Tal com ho sentiu!
Sabeu que hi ha portals que busquen professionals del nostre sector a tall de subhasta? Prefereixo no dir noms, però si ‘googlegeu’, ho trobareu ben ràpid. Representa que un client pot penjar el projecte que necessita en quest tipus de portal (“necessito un logo, un fulletó o estratègia web 2.0”) amb l’oferta econòmica que sempre és molt per sota del preu de mercat. I allò és clar, és la jungla!
Afortunadament, també hi ha clients com Déu mana. Empreses que tenen molt clar el que necessiten i que valoren els serveis d’un publicitari. Empreses amb productes que les volen convertir en marques i que sense una bona campanya darrera és molt difícil que se’n surtin. Que et demanen abans de fer res un pressupost, i que l’aproven. Que quan els presentes la feina, estan contentes i satisfetes. Que segueixen creient en el valor d’una bona publicitat per tirar endavant el seu negoci.
Quan els publicitaris treballem pels altres (igual que quan un electricista t’arregla un llum o un jardiner et talla la gespa), implica una retribució a canvi. Reivindico que es valori la nostra feina, una tasca que implica, com la majoria de feines, oficis i professions, un gran esforç.
I que per molts anys pugui seguir sent publicitària!
