Us havia vist dansar al compàs atentament

amb passos elegants, acoblats , amorosos

el menjador no era un saló però el vostre pensament

omplia d’un calor acollidor, amb perfums olorosos.

Ella amb la faldilla que voltava graciosament,

el cos recte, la mà enllaçada amb la parella

que seguia pas a pas el moviment

d’un vals que els unia com indissoluble anella.

Ell amb l’espardenya, no era tarda de mudar-se,

les sabates a l’armari per millor ocasió

era un dia qualsevol per no sacrificar-se

i per sentir en la música una feliç unió.

Els plats apilotats sobre els fogons

oblidava ella que esperaven per rentar-se,

aquell ball l’omplia de nobles il·lusions

i tenia els amorosos braços on refugiar-se.

La parella àgil voltava per l’estança

no hi havia res que els portés la distracció

oblidant dolors, odis i enyorança

el ball era plaer, felicitat i fervor.

Han passat anys i veig a la parella

que encara dansen, ara lentament

els anys els han caigut i la seva estrella,

no brilla com abans dins de la seva ment.

I volten i volten sense enyorar el passat

el seu present és el vals que els emociona

no pensen que el cos està cansat

perquè la dolça música els acarona.

Tot és igual, res ha canviat en l’estança

només els anys que no perdonen

ells troben a la seva llar tota la bonança

i dels pas del temps no se n’adonen.

I quan la música s’apaga lentament

riuen i canten en feliç harmonia

no els preocupen els seus cabells d’argent

perquè per ells la vida és una simfonia.