Mira com t’escau el vent a la cara.
La llum és el regal, l’aigua, l’esperança.
Et fa espurnes, als ulls que abans amagaves.
Reprens els somnis de les tardes tranquil·les.
Els núvols, records penjats a les muntanyes,
desfan els teus cabells, rulls sense petjades.
Refàs el camí per oblidar la casa
i encendre de nou el foc que ja t’escalfa.
Mira com t’escau el vent a la cara.
La llum és el regal, l’aigua, l’esperança.
