Ens delecta la inoblidable lletra del cantautor Luis Eduardo Aute…
“Entre un mar de girasoles
buscaría un giraluna
que velara y desvelara
cada noche la otra cara de la luna…”
Entre la poesia i la cançó, entre la faula i la metàfora interioritzem les precioses paraules d’aquesta bella melodia per la que no transcorre el temps. Ens parla de la diferència, la defensa de la pròpia personalitat davant un món imposat i sovint impostat que regeix lleis, normes, estàndards i l’existència amagada o que ens volen amagar d’una realitat equidistant a la que vivim.
Un giralluna que se sent sol en un paradís de gira-sols idèntics, obedients, interminables.
Acaronar la pròpia consciència i pensament és un deure i obligació personal i universal, gairebé un dret com a éssers humans que anhelen viure en dignitat i pau interiors trobant el nostre més íntim de pensament i condició.
En aquesta societat contemporània, amb un segle XXI volàtil, incert, complex i ambigu, completament inundat de canvis socials, històrics i culturals ens veiem abocats a un pensament únic per resoldre problemes amb rapidesa, pensaments únics per esbrinar el perquè de la nostra infelicitat, altres pensaments únics per entendre un món inexplicable amb respostes inversemblants sense respectar la capacitat crítica, de dubte, de reflexió, d’altres pensaments únics per donar resposta a l’espiritualitat, el nostre sentit místic o més transcendent.
Per descomptat, les influències polítiques i culturals han esdevingut un terratrèmol sense precedents en aquesta era digital amb una homogeinïtzació del pensament, el poderós influx dels mitjans de comunicació i l’aparició de corrents socials on la discrepància o la disparitat s’acullen amb agressivitat o desconfiança i no com un enriquiment i una vàlua de la vida.
A qui pertanyen els nostres universos i pensaments? Són importants per als altres?
Som, com el giralluna d’Aute un estrany instant de l’atzar? Hem de mantenir, per tant, els nostres ideals i no deixar-nos arrossegar per les influències externes?
Ser esclaus de la conveniència dels altres esdevé frustació personal i pèrdua vital de la nostra veritable essència, el nostre ADN particular i únic.
Ser obedient, estudia, treballa, tingues parella, tingues fills, vesteix així, estima així, pensa d’aquesta manera, maquilla’t així, consumeix aquesta sèrie, viatja allà, viu així…la llista seria interminable, se’ns adoctrina, hem d’obeir pautes i directrius des que naixem.
La cadena de vida ens demana associacions i lligams que sovint són aliens a la nostra indiosincràcia i personalitat, allunyant-nos de nosaltres mateixos.
Hem fet d’aquest món un lloc autènticament meravellós, hem creat progrés i avenços, un agermanament global i proper; també s’ha distorsionat el poder del pensament i el sentit crític, el sentit real de la llibertat, aquella que ens protegeix i ens ampara, la llibertat de ser nosaltres mateixos en tot moment sense coaccions, sense imposicions.
Aportem un valor diferent, cultivem indefinides qualitats insospitades, podem ser brillants, creatius, expressius, intuïtius, còmics, originals i fins i tot estrafolaris…som nosaltres.
Podem ser aquell giralluna meravellós que ningú s’havia adonat que hi era…fem-lo brillar.
No amaguem la nostra essència, és tan valuosa com la teva.
