En memòria als 5 bombers que van morir fa 12 anys en l’incendi d’Horta de Sant Joan (David, Pau, Jaume, Jordi i Ramon)

Fa pràcticament una dècada que a Catalunya no tenim grans incendis forestals, aquells que cremen milers d’hectàrees de bosc, tot i que aquest estiu es donen totes les característiques perquè pugui produir-se’n. L´últim que vàrem viure a Catalunya va ser el del 2012 a l’Empordà,  un estiu càlid, sec i amb tramuntana forta, i que per culpa d’una cigarreta llençada des de un cotxe, van cremar 14.000 hectàrees de bosc i 4 persones van perdre la vida, va ser un foc d’aquells que supera la capacitat d’extinció dels bombers. Però recordem que els bombers no han de ser la única eina davant dels incendis forestals, cal fer molta feina abans perquè com se sol dir “els incendis s’han d’apagar a l’hivern”.

Ja sabem que el 80% dels incendis forestals son deguts a l’acció humana, sigui per accidents, negligències o intencionats, però hi ha altres aspectes deguts a decisions humanes que també tenen una gran importància a l’hora d’analitzar el perill dels incendis forestals i que son les següents:

  • El despoblament del món rural i l’abandonament de moltes activitats econòmiques que s’hi desenvolupaven i que comporta a dia d’avui unes densitat de boscos i carregues de combustibles excepcionals i de difícil gestió en cas d’incendi.
  • Les mesures preventives que s’haurien de fer a l’hivern en els límits o franges entre les zones urbanes i les forestals i que no es fan, com és desbrossar i deixar baixes càrregues de combustibles.
  • Les neteges de les franges dels camins, els desbrossament dels marges de les carreteres, autopistes , vies fèrries i línies elèctriques.
  • L’excessiva protecció que fem dels parcs naturals on la càrrega de combustible i les dificultats d’accés fan que sigui impossible gestionar i extingir un possible incendi i que els bombers hauran de deixar cremar una gran part del bosc per evitar que arribi a les zones poblades.

Per evitar els grans incendis forestals necessitem una ciutadania responsable i sensibilitzada amb el perill, però també necessitem unes decisions polítiques valentes, sovint per ser impopulars, perquè pot semblar que siguin contraries a les polítiques mes proteccionistes del medi natural, com es fer franges, arranjar camins, fer cremes controlades o autoritzar tallar arbres per baixar la càrrega de combustible i trencar la continuïtat de boscos, o modificar planejaments urbanístics, promocionar zones de pastura o ramats,… en definitiva tot de mesures  que canviarien el paisatge i els costums, però recordem que els incendis també canvien els paisatges i costums i son totalment devastadors. I altres vegades perquè les inversions econòmiques en prevenció no son rentables en la imatge de qui les aplica, perquè com deia solen ser impopulars, costoses i amb efectivitat no mesurable en resultats, ja que només es veuran quan es produeixi un incendi i es comprovi que els efectes no han estat devastadors. En canvi, es prefereix invertir en les mesures d’intervenció i les de recuperació quan es produeixen els incendis perquè son visibles i quantificables, com els mitjans i els centenars de professionals que treballen en un incendi o els diners que es destinen en subvencions i ajudes, però el mal ja està fet, i en els millors dels casos trigarem de 10 a 20 anys a tornar a recuperar un bosc i en el pitjor dels casos s’hi perdran vides.

Cal sensibilitzar a la ciutadania sobre incendis forestals en tots els sentits, per evitar-los i  perquè cal acceptar l’adopció d’aquestes mesures preventives, ja que el respecte pel medi ambient i els espais naturals passa per fer accions de prevenció i de protecció que, repeteixo, son inpopulars pels qui no ho coneixen, pels que creuen que estan preservant el bosc no fent ni deixant fer cap acció de prevenció, o per qui vol estalviar diners en dur-les a terme, perquè segur, i més aviat que tard, aquestes no-accions acabaran generant les cendres del que eren abans arbres, cases, animals o persones.

Pensem-hi quan llencem una cigarreta, quan fem una barbacoa, quan llencem un coet, quan fem fogueres o cremes, quan es fan treballs en zones forestals o quan no es fan les que s’haurien de fer, o quan anem al bosc amb vehicles de motor o quan hi deixem deixalles. I pensem-hi quan algun dia algú es decideix a fer polítiques i accions valentes i de futur per preservar el be mes preuat que tenim, la terra. No posem en risc el pulmó de la terra ni a tots els que vetllen per la nostra seguretat.