El dret civil i mercantil català, ja des de l’edat mitjana, ha reconegut la capacitat de les parts en conflicte per dialogar i arribar a pactes i solucions, tant en els Usatges, com en el Consolat de Mar es prioritzaven les resolucions pactades, la conciliació, l’arbitratge, etc. Aquesta prevalença del diàleg i de les solucions pactades, juntament amb una recomanació del Comitè de Ministres del Consell d’Europa de 1998, d’instituir la mediació familiar com a complement o alternativa als procediments judicials tradicionals en conflictes familiars, porten a què l’any 2001, s’aprovi la Llei de mediació familiar a Catalunya (Llei 01/2001), una de les pioneres a tot Europa, prèviament només estava regulada a França.
Aquesta llei fou derogada per la Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediació en l’àmbit del dret privat, que ampliava el seu àmbit d’aplicació als temes civils i mercantils i regulava els requisits per ser mediador i el procediment a seguir, entre d’altres. I que transposava la Directiva 2008/52/CE amb l’objectiu de facilitar l’accés a la resolució alternativa de litigis i fomentar la mediació. Modificada, alhora, per la Llei 9/2020, de 31 de juliol, que també modificà el Codi Civil de Catalunya, introduint-se per primera vegada l’obligatorietat, en el supòsit de pacte previ o decisió judicial, de la sessió prèvia a la via judicial.
El passat 3 d’abril de 2025 va entrar en vigor la Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia, que pretén reformar el sistema judicial espanyol amb l’objectiu de millorar l’eficiència, l’especialització i l’accés a la justícia. Essent un dels aspectes més destacables la introducció i harmonització dels mètodes adequats de solució de controvèrsies alternatius a la jurisdicció (MASC), entre ells la mediació, com a requisit de procedibilitat en la gran majoria de litigis civils i mercantils a tot l’estat espanyol, constituint un marc legal obligatori, tot i que la competència continua sent pròpia de Catalunya.
Fins ara dels MASC també n’havíem dit mètodes, procediments o mitjans alternatius de resolució de disputes (ADR), de gestió alternativa del conflicte (GAC), o de gestió positiva del conflicte (GPC) i segurament en trobaríem altres denominacions. Per tant, la llei, d’entrada ja fa un pas important, unificar-ne el seu nom i el seu acrònim, encara que potser no sigui el que haguéssim escollit.
La Llei esmenta sis tipus diferents de MASC, la mediació, la conciliació, el dret col·laboratiu, l’oferta vinculant confidencial, l’opinió de persona experta independent i la negociació. I deixa la porta oberta a què se’n puguin desenvolupar de nous o fer-ne servir de no esmentats, sempre i quan respectin els mateixos principis, tinguin la finalitat de resoldre el conflicte i pugui acreditar-se que s’ha intentat. En els diferents mitjans hi ha d’haver una tercera persona neutral i imparcial, formada i acreditada, que ha d’acompanyar a les parts en la cerca de solucions al seu conflicte.
És evident que dels diferents mitjans esmentats per la LO 01/2025, el més conegut i regulat és la mediació, sobretot a casa nostra, i per tant, té certa lògica que les persones mediadores, que ens hem anat formant a Catalunya durant les darreres dècades, que no som poques, molt motivades davant d’una societat que encara no ha integrat prou la mediació com a mitjà de resolució dels conflictes, veiem amb cert recel i noves incerteses l’entrada a la pista de ball de la resta de MASC. També és cert que des del Departament de Justícia i des dels diferents col·legis i associacions professionals s’estan desplegant molts recursos per facilitar les novetats introduïdes per la llei, i per habilitar persones preparades per poder oferir tots els mitjans, per tant cal confiar que quan els canvis es consolidin, tindrem més claredat i confiança i sabrem quin són els MASC més adients per cada tipus de controvèrsia.
Les intencions del canvi legislatiu són bones, la necessària descongestió judicial, l’assumpció de la responsabilitat de les parts, que vol generositat i valentia i un bon saber fer de la persona neutral que els ha d’acompanyar en la cerca de solucions a les seves diferències. I deixar pels jutjats allò realment irresoluble a través del diàleg. Una manera d’entendre el dret, molt nostrada i sovint oblidada, basada en la cooperació, la bona fe i la voluntat.
Són moltes les reticències del sector de l’advocacia, sobretot per aquells professionals processalistes que ja no es refiaven de la mediació, i que ara es troben amb el requisit de procedibilitat, que han d’acompanyar al seus clients a demanar una mediació o acceptar la proposta que els hi fa l’altra part, o que es troben que l’altra part prefereix tramitar el seu divorci a través del dret col·laboratiu. I que només veuen en els MASC una manera d’allargar els procediments, una estratègia de l’altra part per perdre el temps o simplement bones i ingènues intencions sense resultats. És normal que algunes persones pensin així, els canvis generen inseguretats, incerteses i fan mandra, i és difícil confiar en un procés que no es coneix.
I també és lògic que pensin així perquè la mirada de l’advocat adversarial, és sobre el conflicte que se li planteja, un divorci, un canvi en el conveni regulador, una herència, una disputa entre copropietaris, etc., l’advocat defensarà el seu client tan bé com pugui, pensant en l’objecte del litigi, pensant en guanyar a l’altra part, és a dir, competint. El mediador, l’advocat col·laboratiu, el conciliador, hi veiem més coses, veiem els vincles malmesos entre les parts i l’oportunitat que suposa el conflicte de millorar la comunicació, veiem la possible cronificació del conflicte perquè el jutge només donarà la raó a un d’ells i l’altre continuarà enfadat. Veiem com a través de l’escolta mútua es poden començar a entendre, i a partir d’aquí buscar solucions que es faran seves i, per tant, també es faran responsables del seu acompliment, és a dir, cooperant.
Des de l’any 2020, amb la introducció de la sessió prèvia informativa en els processos de família, les persones mediadores i els serveis d’orientació jurídica dels diferents col·legis de l’advocacia, hem fet molta pedagogia de la mediació, explicant el procés, el seu funcionament i els beneficis que pot suposar tant per resoldre les controvèrsies entre les parts com per millorar la comunicació i els vincles en els conflictes familiars. En aquesta sessió procurem transmetre confiança, i això és el que ens cal continuar fent, transmetent confiança a les persones que estan vivint un conflicte, als advocats adversarials, que no pateixin, no es quedaran sense feina, a les pròpies persones mediadores. El marc mental de la cooperació va fent camí a l’imaginari personal, la LO 01/2025, malgrat tots els recels i les incerteses, és una empenta cap aquest canvi de paradigma en la solució alternativa de les controvèrsies, al capdavall som els protagonistes de les nostres vides, també dels nostres conflictes i hauríem de voler-ho ser de la cerca de les solucions.
