Aquest passat dimecres 11 de juny ens ha deixat en Brian Wilson, històric líder i cofundador amb els seus germans, un amic i un cosí dels The Beach Boys, banda mítica del pop americà dels anys 60 amb les seves animades cançons, plenes d’alegria, de platges, de banyadors i de surf. Un autèntic surf musical i amb bones onades!
Cançons com Surfin’ Safari, Surfin’USA, Still Cruisin’, Good Vibrations, Barbara Ann, Californian Girls… i tantes i tantes que vaig descobrir en la meva adolescència i van canviar la meva visió de la vida en aquells moments en permetrem fantasiejar des del meu dia a dia escolar amb l’arribada del final de curs i de la calor, l’estiu i imaginant les platges de Salou i de La Pineda com si fossin una extensió de Califòrnia.
I així recordo comprar el seu àlbum The Beach Boys Collection en doble cinta de casset i com l’anava rebobinant una i altra vegada al cotxe cercant les meves cançons preferides mentre conduïa cap a la platja tot imaginant un futur idíl·lic en el món adult de bon rotllo i bones vibracions.
Però ja sabem que la vida no és així, per desgràcia, i acaba essent una lluita contínua per anar endavant i cercant el màxim de bon rotllo possible amb l’entorn per no caure en la foscor.
Good Vibrations, bon rotllo això ens cantaven els Beach Boys i que n’és de complicat de trobar-lo per molt que el cerquem i l’intentem tenir. De fet, és més fàcil assolir-lo si no l’esperem, si no hi confiem, si tenim expectatives baixes i no ens fem il·lusions de futur… Perquè les bones vibracions, per molt que hi siguin, per molt bona intenció que tinguin, no sempre acaben guanyant.
I en quina societat ens movem avui dia? En una que ens provoca una estranya sensació de caiguda lliure cap avall, amb pèrdues de valors constants, on semblen triomfar qui menys s’ho mereixen i menys treballen, on ja no es premia la cultura de l’esforç ni el ser bona persona ni ser bona gent…. Una societat aparador on sembla que el més trepa, el més cara se’n sortirà i a sobre serà admirat i en farà mofa i befa i escarni públic davant tothom i ho explicarà a tort i a dret.
I el jovent agafant aquests valors buits de fonaments, perquè és la realitat que s’ha trobat, el món actual, el que ells han de fer créixer… Valors sense fonament mentre segueixen amb la ment esclavitzada per les màquines, vivint en la virtualitat, conversant abans amb màquines que amb amistats i hipnotitzats dins un món fals i irreal que els fa creure com a real tota aquesta gran mentida que ens envolta.
Bones vibracions deien els Beach Boys, i avui dia els nostres joves només perceben la vibració dels mòbils, dels jocs d’ordinador i no com a precisament bones. Cal que ens hi posem ja i tots a una per anar donant valors, fonaments, creences, contingut, coneixement… on el nostre jovent, la societat del futur es pugui agafar per tirar endavant, per arreglar aquest món nostre. Ells són la solució i els que ho han de fer, ells són les Good Vibrations que necessitem.
Que la Força els acompanyi!
