Encetem aquesta secció per intentar conèixer el poble que el Sant Pare Joan Pau II considerava els “germans grans” dels cristians.
Certament, moltes de les notícies que rebem del judaisme i d’Israel estan focalitzades al conflicte d’Orient Mitjà. Des d’aquestes línies intentarem oferir una mirada a la cultura, tradició i religió del poble hebreu passant, moltes vegades per Israel. No ens centrarem en la terra promesa, sinó en la promesa de la terra
Els nous valors de les antigues tradicions
Si passegéssim per Israel, o per Nova York, durant aquesta setmana, veuríem com moltes famílies han construït una cabana al carrer. Hi dormiran, menjaran i resaran durant tota la setmana. És l’època de Succot –literalment, cabanes–, la festa dels Tabernacles, una de les tres festes de pelegrinatge del judaisme.
El seu origen és bíblic i el podem llegir als llibre de Vayikrà, el Levític: Durant set dies heu de viure en cabanes. Vosaltres, els nascuts a Israel, viureu en cabanes, perquè els vostres descendents sàpiguen que vaig fer viure els israelites en cabanes quan els vaig fer sortir d’Egipte. (23:42-43).
També és una festivitat agrícola que coincideix amb la verema i l’inici de la tardor. Antigament, era prescriptiu anar a oferir els primers fruits de la collita al temple de Jerusalem. Avui dia, la tradició mana convidar gent, especialment necessitada, a compartir la Sucà, i els seus fruits, amb la família.
Quins són, però, els valors actuals de la festa?
El valor directament lligat al sentit tradicional de la celebració és recordar. Recordar el mal moment viscut, formar una consciència individual i col·lectiva sobre l’obstacle superat. Recordar, entre tots, que som lliures i que per ser-ho hem hagut de sacrificar-nos. Un record que aquest any estarà molt present a la família de Gilad Shalit.
Estretament lligat a aquest fet tenim l’agraïment que fem per haver-ho fet, per ser lliures. En el sentit religiós, aquest agraïment està directament dirigit al Senyor.
Trobem altres valors, com la solidaritat. La cabana s’ha de compartir amb persones necessitades. Els fruits de la terra són de Déu, no dels homes. Dels homes és la responsabilitat de repartir-los amb justícia i equitat. La setmana passada, One, la ONG fundada i liderada per Bono, el cantant d’U2, publicava una guia de com Succot podia –havia– d’ajudar a pal·liar la greu situació de la banya d’Àfrica (enllaç), on han mort 30.000 nens en tres mesos, 30.000!
Succot també juga un paper important en la transformació social. Durant vuit dies es perd, voluntàriament, la protecció material de les nostres llars. Som fràgils i estem exposats a la intempèrie. Aquest període de temps pretén fer-nos conscient de que és el que realment necessitem. Des de la Sucà ens convertim en observadors externs de la nostra vida i de la nostra societat. Observadors crítics. Ens allunyem de tot per diagnosticar els mals de la nostra família, la nostra societat i, quan retornem a la seguretat de la llar, hem de canviar-ho, hem d’actuar-hi. És per aquest motiu que s’han vist Succot construïdes entre els manifestants de la Occupy Wall Street novaiorquesa (enllaç) demanant justícia racial i econòmica..
Recordar, agrair, transformar, etc són valor antics i moderns, valors universals presents a la tradició de Succot, valors que són acompanyats per la justícia i la solidaritat.
Jag saméaj! Feliç festa!
