S’han celebrat els 40 anys de TV3. Els oblits en la festa d’aniversari han estat clamorosos: no han estat convidats professionals que, com es diu ara, ho han donat tot a la pantalla i al públic. De la mateixa manera que s’han rescatat retalls de programes antics per fer-ne memòria, s’hauria d’haver fet un recordatori de tots, no només d’uns quants, periodistes i artistes que van donar alçada i lluïment a una TV3 que en un temps va ser modèlica. Ara no ho és: a TV3 es fa una televisió ben vulgar, adotzenada, cridanera com les seves veïnes de l’altiplà, i amiga de la gracieta, i alerta amb segons quines gracietes, ja que com sabem en el camp de la psicologia, darrera de les gracietes sempre hi ha alguna cosa fosca.
L’humor blanc és escàs. Les caricatures fetes a segons quins polítics catalans, el seu biaix, ha contribuït a deteriorar, menystenir i reduir la dimensió humana del personatge. Una feina subterrània, i gens ingènua, que ha tingut els seus efectes electorals. D’això ningú no en parla, com no s’ha parlat durant anys de la davallada de l’ensenyament que sembla que hagi estat programada. Si els ciutadans en sabíem la terrible deriva per les queixes fonamentades pels nostres amics mestres i professors d’institut, com és que ha trigat tant a arribar a la conselleria?
Ens hi va una imatge de país, a l’ensenyament i a la TV3, eines de difusió del coneixement, així com també de la formació i educació en uns valors que han estat absents en la gala de celebració. Imaginem una festa d’aniversari on no es conviden els pares i mestres que ens han donat la mà quan encara anàvem amb bolquers, fèiem les primeres passes per la vida, apreníem les primeres lletres. No sembla gaire exemplar, de cara a les noves generacions, aquest oblit, i això s’ha donat a TV3, però es dona bastant sovint també en altres àmbits: els sèniors hi són poc tinguts en consideració, si bé això també va per sectors: uns sí, altres no. Hi ha mala fe? Una mica. Però el que hi ha és sobretot ignorància si més no del conjunt de la història que, com la memòria personal i col·lectiva, ens dona consciència de si.
«La pressió per actualitzar desestabilitza la vida. El passat ja no repercuteix en el present. El futur es redueix a una permanent actualització de l’actual. D’aquesta manera, existim sense història», escriu Byung-Chul Han al seu llibre sobre la crisi de la narració. Els oblits de TV3 responen a aquest temps sempre en present, endogàmic i sense història, que acaba perjudicant a la mateixa TV3, que queda minvada. No tot són lluentons, en una gala d’aniversari.
