Els esportistes d’elit constitueixen avui un grup de privilegiats dins la nostra societat, no tan sol per l’elevat sou que reben sinó també perquè no els associem amb el fenomen de la immigració. A més, els clubs reben tractes favorables de les autoritats tributaries, impensables en altres sectors de l’economia.
També són situacions privilegiades les facilitats que se’ls hi donen per tal d’obtenir el permís de treball i de residència, davant les llargues cues i dificultats que han de patir la resta de treballadors immigrants. L’Estatut dels Treballadors regula aquesta activitat laboral com a especial.
Davant d’aquesta situació privilegiada, tenim el servei domèstic, sotmès a les dificultats pròpies de tots els estrangers immigrants que desitgen treballar, els quals podem interpretar que també desenvolupen una activitat molt arrelada, de gran importància per a les estructures familiars del país i que tot i això no reben cap consideració especial.
Ens trobem amb situacions de gran diferència, motivades per la pressió d’empreses o clubs, que aconsegueixen del Govern espanyol un tracte diferenciat per raons econòmiques i interessos comercials, però que no respon a un tracte en condicions d’igualtat a partit de la dignitat de la persona, fonament ineludible de tots els drets i deures.
Ara, a l’estiu, abans que comenci la gran cerimonia o fins i tot precepte de les competicions esportives d’élit, veiem com es mouen milions d’euros amb total “normalitat”, en una bombolla que quan esclati ja veurem a qui se li farà pagar.
Una cosa és el preu que es paga per la contractació d’un jugador i una altra totes les benediccions, privilegis i prebendes que tenen els clubs. Per això, de tant en tant es fa veure que s’aplica alguna llei dura, com en el cas del Múrcia, i se li fa baixar de categoria. Son concessions a la galeria en un panorama dificil d’explicar a la gent, fins i tot alguns afeccionats, que pateix les consequències tan dures de la crisi econòmica.
