Els rostres sincers del passat
s’esberlen en veure cristalls
a les fosques estances del rancor.
Ja no et tinc por, vida,
i m’adreço a tu, per fondre’m
en aquest bassal de densos oblits,
de magnífics silencis, plens
d’emblemes i fortaleses.
Els signes astuts del passat,
reviuen ara que s’abracen l’enyor,
i la dolça presència del teu somriure.
