D’un temps ençà van apareixen publicacions sòlides sobre estudis científics que indiquen que la dieta mediterrània comporta beneficis per a la salut. En realitat, en alguns estudis, a més dels aliments característics d’aquesta dieta, s’inclou que no sigui gaire calòrica i portar una vida amb un nivell baix d’estrès.
Alguns dels estudis demostren que els beneficis no són només per a la persona que segueix aquesta dieta. En el darrer dels articles que he vist, fet pel Prof. Gratacós de la Universitat de Barcelona, s’ha demostrat que la dieta en la mare redueix les probabilitats de tenir un nadó de baix pes. També s’ha demostrat la relació entre la dieta i el deteriorament cognitiu i la seva prevenció.
Una determinada dieta, continuada, per part dels progenitors tindrà sempre efectes en ells i en la seva descendència. Sabem que l’entorn de les persones les provoca canvis epigenètics que es transmeten a la següent generació, i encara més ho fa la dieta. Una dieta saludable pot donar lloc a estats més saludables per a nosaltres i els nostres descendents o, ans al contrari, si la dieta no és adequada, perjudicar-nos i perjudicar-los.
Avui coneixem moltes coses sobre nutrició, tot i que la majoria encara no les tenim completament integrades en el nostre dia a dia, i també sabem com els components dels aliments ens afecten la salut, tot i que amb algunes controvèrsies.
Sabem que els aliments estan formats per la combinació de macronutrients, micronutrients, aigua, fibra i substàncies bioactives. Els macronutrients són els hidrats de carboni, els lípids (principalment els greixos) i les proteïnes. Els micronutrients són substàncies que hem d’ingerir en petites quantitats i que el nostre organisme no pot produir, són els minerals i les vitamines. Les substàncies bioactives són una sèrie de productes no essencials beneficiosos per a la salut, molts d’ells polifenols, que estan presents en petites quantitats en els aliments vegetals, i que tenen la propietat de modificar metabolisme cel·lular i també modificar la nostra microbiota. Quan ens alimentem, les substàncies que introduïm a l’organisme no només ens afecten a nosaltres, també als microorganismes que conviuen amb nosaltres i dels que, en gran part, depèn la nostra salut-
És ben conegut que un vi o un oli, tot i que les llavors progenitores siguin les mateixes, són diferents segons on segons el lloc on s’hagin produït i també, encara que amb menys impacte, del temps que hagi fet durant el desenvolupament dels fruits. Hi ha canvis, ben perceptibles, que afecten a les característiques organolèptiques i, també, als seus efectes sobre el nostre organisme. Això és deu principalment a què les substàncies bioactives són diferents.
Igualment els vegetals que han madurat a la terra, sense gaire emmagatzematge posterior, són diferents als de moltes de les grans distribuïdores. Qualsevol de nosaltres sap apreciar un tomàquet collit a l’hort i diferenciar-lo dels que podem trobar en qualsevol supermercat, també que un préssec agafat de l’arbre té un gust i flaire diferent del que trobarem en un supermercat embolicat amb plàstic. Segurament aquests fruits hauran “madurat” en alguna cambra i no a la natura. Els productes del metabolisme secundari, les substàncies bioactives, seran diferents i, probablement, els seus potencials beneficis per a la salut menors. En molts casos tindran un menor contingut d’antioxidants.
Aquests mesos, com a conseqüència de la pandèmia de COVID-19 hem sentit parlar molt d’anticossos i d’immunitat humoral i cel·lular. Hem discutit sobre les vacunes, defensors i detractors. Finalment sabem que algunes persones són més resistents a la malaltia, les seves defeses són més eficaces i aturen aquest o altres virus i potser podrien prescindir de les vacunes, mentre que altres les vacunes els estimulen poc el sistema immunològic i són molt susceptibles a emmalaltir. Al poc temps de vacunats estan mancats d’immunitat.
Es diu, és la constitució de cadascú, cert. Naixem amb una herència que determina un punt de partida del que serà la nostra salut, però el nostre comportament al llarg de la vida, especialment l’alimentació, millorarà o empitjorarà aquesta situació inicial. Uns determinats hàbits alimentaris faran que tinguem un sistema immunològic competent, fins i tot a edats avançades, mentre que una alimentació deficient ens portarà a un sistema immunològic feble. Així, per exemple, la vitamina D, principalment, el zinc i el seleni (unes quantes nous del Brasil) són micronutrients fonamentals per enfortir les nostres defenses.
En els darrers anys s’observa una preocupació més gran per part de l’administració en la millora dels hàbits alimentosos dels catalans, però clarament insuficient. Tot i que la Generalitat, dins de Canal Salut, té un apartat ben elaborat destinat a l’alimentació, segurament té molt poc impacte en els ciutadans. Una major cultura sobre alimentació i salut ens estalviaria molts malalts i molts recursos al sistema.
Crec que és una prioritat elaborar una campanya de comunicació per educar millor a la ciutadania. La COVID-19 no és l’última amenaça i potser tampoc la pitjor.
