Em sento realment satisfet que a la fi se’ls faci justícia, al Sr. Acebes i al Sr. Aznar. L’11-M el Sr. Acebes, en aquells moments ministre de l’Interior, no es va cansar de dir que hi havia dues línies d’investigació i que no es descartava cap hipòtesi. El Sr. Acebes no va arribar a concretar gaire, però el Sr. Aznar va aixecar la llebre quan va dir que els autors intel·lectuals de l’atemptat no eren en cap desert, sinó que eren molt a prop de nosaltres. Aleshores tothom va entendre que les dues línies d’investigació apuntaven, l’una, a l’islamisme radical, i l’altra, als terroristes d’ETA.

Doncs ara s’han confirmat les seves sospites, islamistes i terroristes d’ETA sempre han treballat junts, i la baula d’unió entre uns i altres era, és i serà el catalanisme. Ara sabem que els catalanistes li fan la gara-gara al salafisme i com a prova fins i tot tenim fotografies del Sr. Junqueres a la mesquita del seu poble.

Aquí a Catalunya s’ha congriat un fenomen únic a l’Univers, és una societat malalta, on tothom qui belluga la cua és un nazi, un salafista, un rojo-separatista, un evasor fiscal i un garrepa insolidari (per ordre d’importància). La presència de nazis és històrica i està documentada amb fotos del Parlament i l’Arc de Triomf, per exemple, guarnits amb creus gamades. Fins i tot sabem que Himmler va ser aquí per mirar de trobar el Sant Grial tot aixecant alguna pedrota a la muntanya de Montserrat –pobre home, si tothom sap que el Sant Grial és a la catedral de València.

Els primers d’estar a l’aguait de la presència de salafistes van ser els de Nous Catalans, la fundació de Convergència dedicada a repartir entrepans. Ens va acabar de quedar clara el dia que el govern espanyol, amb la seva diligència habitual, va decidir expulsar un senyor d’origen magribí vinculat a Convergència a qui acusava de vincles amb l’islamisme. I per demostrar com n’era de perillós, aquest senyor, es va decidir expulsar-lo immediatament sense que cap jutge l’interrogués ni que la seva localització per part de la policia hagués servit per obtenir cap mena d’informació sobre l’organització de l’islamisme radical a casa nostra.

Nomé cal veure com els islamistes es van deixar detenir ara fa uns dies pels Mossos d’Esquadra, que són una policia de fireta, mentre que el 15-M a Madrid van fer una matança i es van negar a lliurar-se a la Policia Nacional. No cal ser gaire llarg per sospitar d’aquesta diferència de tractament.

Els rojo separatistes ja els coneixíem de fa temps; són aquesta colla d’espardenyers amb barretina que s’han inventat un idioma i una cultura per poder fer aplecs de tant en tan a Montserrat –com en Himmler, ves per on. Que siguem evasors fiscals és més greu, amb el tracte exquisit que hem rebut de tota la vida per part de l’estat espanyol, és una autèntica ofensa que no vulguem contribuir a engreixar les caixes de cabals dels senyors de l’Ibex 35, que tant ho necessiten. Però és que a sobre tenim la barra de no penedir-nos-en i de dir-ho en veu alta.

L’anomenat procés, doncs, serà objecte d’investigació a tot les universitats i institucions acadèmiques del món, ja que és un microcosmos en què es reflecteixen tots els mals que afecten la humanitat en el seu conjunt. Els investigadors estan completament perduts pel que fa a l’origen d’aquesta concentració de les forces del mal en territori de la monarquia més catòlica de l’univers. Només els nostres veïns, que duen 500 any suportant-nos estoicament i encara tenen prou generositat per preocupar-se que no prenguem mal per culpa de les nostres pròpies decisions, quan en realitat el millor que els podria passar és que fotéssim el camp com més aviat millor. Com ja va dir el Sr. Mayor Oreja, la culpa és dels nostres avis, que no van voler baixar de la muntanya per accedir al món civilitzat i deixar, així, de ser uns pastors de cabres analfabets.

Xavier Anguera
Vilanova i la Geltrú, 1966. Treballo al Centre de Normalització Lingüística de l’Hospitalet de Llobregat. Sóc coautor de llibres de català per a adults i he publicat dos treballs sobre entitats catalanistes de Vilanova. També he col·laborat amb nombroses editorials com a corrector i traductor. Molt a desgrat meu, tinc un caràcter inclinat a l’escepticisme i el sarcasme.

Deixa un comentari

Introduïu el vostre comentari
Introduïu aquí el vostre nom

Article anteriorD’una futura constitució. Anem-ne parlant (2)
Article següentBarcelona