En un racó de la meva memòria
hi ha mil coses que mai oblidaré,
una infància llunyana que és història
i un passat que és per mi dogma de fe.
Recordo els pilars de la infantesa,
uns pares feliços que m’estimaven tant,
no coneixia vora d’ells la tristesa
eren el meu puntal per seguir endavant.
Anys de joventut de bellesa i alegria
on tot era felicitat, sense ombra ni maldat
i trobava una nova il·lusió cada dia
sense cap amenaça d’odi ni pecat.
Dos fills, dos sols, dues esperances
eren el meu orgull i la meva felicitat,
eren com dues irrompibles aliances
que no em deixaven lloc per la soledat.
Hores ditxoses i hores doloroses,
l’absència dels pares m’era desconsol
i la vida rodava, voltava, hores amoroses
serena, tranquil·la o plena de dol.
En un racó amagat de la memòria
hi ha tantes coses per somniar,
hores tan tristes i hores de glòria
que mai, mai més podré oblidar.
Ara que la joventut queda tan llunyana
els records de temps passats em fan feliç
i reviure aquella època tan ufana
fa com si em trobés dins d’un paradís.
A la nit quan la son no arriba
i la nostàlgia em remou tot el meu cor
veig en la finestra de la meva vida
una llum d’esperança entre el meu record.
