Entre el Pol Nord i l’Alta Velocitat
Mama, mira el Pol Nord!. Aquest era el crit de guerra que sempre m’apressava a llançar per a demostrar que havia identificat l’edifici de la Estació del Nord de València. Allò ocorria durant la meva infantesa en els feliços setanta, quan viatjar del poble a la ciutat amb autobús es convertia en una experiència, gairebé, tan agradable com assaborir l’últim mos de pa amb Nocilla del berenar.
Ha plogut molt des llavors i amb el pas del temps l’edifici de l’estació ha arribat a formar part de la meua menuda història personal. No obstant això, aquest monument és un dels més emblemàtics de València i, per extensió, patrimoni cultural de tots els valencians i valencianes. Al contemplar la maqueta del projecte del Parc Central, vaig sofrir una barreja de deliri esquitxat de tristesa i eufòria.
L’interior de l’estació, segons l’esbós, quedarà convertida en un àrea diàfana i minimal sense el menor rastre de vies o trens. Per un instant vaig experimentar la sensació de trobar-me en la immensitat de l’estació de Atocha, a Madrid, o en de la de Sants, a Barcelona. Va ser un xoc brutal per als sentits examinar el disseny i un gran alleugeriment comprovar que les temudes màquines per cancel·lar els títols de viatge que, en l’actualitat, col·lapsen les anades i vingudes dels usuaris no formen part, almenys, del paisatge immediat del recinte abans d’accedir a les andanes.
La presentació de la maqueta ara fa un any més o menys fou gairebé com el principi de la fi per a aconseguir la tan anhelada Alta Velocitat. València, finalment, després de molts anys veurà feta realitat la que semblava una assignatura pendent i impossible de superar.
¡Tío Paco, presidente! i OT
Tanmateix, mentre anem veient com canvia l’estètica urbana de la ciutat amb les obres del Parc Central, el Partit Popular ens ensenya la seva estratègia per rentar la imatge del President de la Generalitat i sembla ser que els actes multitudinaris de suport han estat la eina preferida dels seus assessors.
D’aquests dies em quedaria amb dos imatges que es generaren abans de la seua declaració en el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. Una la del col·lectiu gitano mostrant respecte a l’imputat en el cas Gürtel al crit de ¡Tío Paco, presidente! i l’altra la del centenar de càrrecs públics valencians congregats al Palau de la Generalitat per rebre’l amb aplaudiments. Mai un implicat en una trama corrupta havia rebut tantes mostres de recolzament.
D’altra banda, la nota surrealista l’ha donat la Conselleria de Turisme amb el patrocini de “Operación Triunfo” amb diners públics per captar turisme. Sembla que les polítiques dels populars s’han quedat exhaurides d’idees i tenen que recórrer als grans esdeveniments per donar-nos a conèixer; al final, el que mostren és que tenen una gran carència de recursos i imaginació per vendre una imatge atractiva del País Valencià.
